Buscava un banc com aquest, on fes massa temps que ningú s'hi hagués assegut.... On quan la llum del dia s'apagués, es poguessin veure els estels lluint dalt del cel i poder olorar la gespa (ben humida amb la rosada de la nit).... On quedéssim amagats del món i ningú veiés com recolzo el meu cap dolçament al teu pit.... i mentre m'acarones el cabell jo pogués tancar els ulls i sospirar.... Un banc on poder-nos fondre en un.... Fer d'ell el nostre petit racó per a dos, ple de fragàncies que convidéssin a volar junts.... perdre'ns aquí, minuts, hores o només temps.... Compartir rialles, menjar-nos a petons i confessar-nos secrets a cau d'orella.... Vine, asseu-te al meu costat....
2 comentaris:
Moltíssimes gràcies Cristina. M'ha agradat molt veure el teu comentari que, de pas, m'ha permès descobrir el teu de bloc i veure que hi ha més "introspectius cap a fora" com jo.
Una abraçada
Bona nit Cristina, he descobert les teves paraules i m'ha encantat! quan vulguis em podràs trobar en el meu petit racó de món... Ja fa gairebé 3 anys de la nostra genial trobada... Un petó!
Publica un comentari a l'entrada