31.5.09

1942....


Avui el meu pare marxa a fer el Camí de Santiago, en bicicleta i per quarta vegada (de la primera en ja fa 5 anys). Sempre que pot, i és tot sovint, surt a pedalejar per on sigui.... Amant de les dues rodes, rodamón amb planell i motxilla a l'esquena, aquest és ell. L'admiro molt, per la seva empenta i la seva força de voluntat que m'ha demostrat tantes vegades.... De Roncesvalles a Santiago de Compostela.... Més de 700 quilòmetres per endavant i dues setmanes per re-conèixer noves pedres a la ruta prevista i nous imprevistos que no el faran retornar de ben segur sense el seu segell a La Compostela. Bon viatge i bon Camí....
(Papa: Et desitjo una nova experiència fantàstica.... Tan de bo un dia poguem fer aquest recorregut plegats, tu i jo.... I que t'estimo moltíssim, per ser un home i un pare magnífic.... gràcies per estar sempre tan present.... Diverteix-te molt, d'acord? Ja saps que et trucaré cada dia, oi? -la teva rateta-)
__________________________________________________________
Hoy mi padre se va a hacer el Camino de Santiago, en bicicleta y por cuarta vez (de la primera hace ya 5 años). Siempre que puede, y es muy a menudo, se va a pedalear por donde sea.... Amante de las dos ruedas, "vagamundo" con plano y mochila en la espalda, ese es él. Lo admiro mucho, por su empuje y su fuerza de voluntad que me ha desmostrado tantas veces.... De Roncesvalles a Santiago de Compostela.... Más de 700 quilómetros por delante y dos semanas para re-conocer nuevas piedras en la ruta prevista y nuevos imprevistos que no le harán regresar seguro sin su sello en La Compostela. Feliz viaje, y buen Camino....

6 comentaris:

Imogen ha dit...

Reconec que fer el Camino ha de ser una experiència enriquidora com la que més, pero per altra banda...con lo pija que yo soy para estas cosas....dubto molt que el faci mai, no seria capaç d'anar amb una motxilla a l'esquena.
Sóc un desastre de persona.
Gaudeix del diluvi universal que està caient al Maresme. Jo porto flipant una estona. Mare meva, quina manera de ploure!!!!
Petons

Raúl ha dit...

Fotográficamente, la imagen de una bicicleta es tan potente como la de un tren, dice tantas cosas.

Cris (V/N) ha dit...

*Raúl, la imágen de mi padre siempre irá asociada a una bicicleta.... Eso sí es potencia :) Un beso

Mis Girasoles y yo ... ha dit...

El meu pare encara segueix muntant en bicicleta, i va fer 66 anys el diumenge passat ! Per això és que em va agradar tant fer-la també.

Molta sort per al teu pare ! Petonet !

Field of View ha dit...

Beautiful blog !!!

Cris (V/N) ha dit...

*Michelle, no havia vist el teu comentari, lamento moltissim nohaver-te contestat.... El camí li va anar de fàbula, i vull posar una foto de com van quedar les seves sabatilles d'esport.... Un petó i gràcies per haver-me visitat :)
*Field of view, thanks!!!! :) smile!!