Cercant escalfor....

Necessito sentir-me embriagada de sol i omplir-me de llum.... Necessito mirar enlaire i gaudir d'un cel sense núvols grisos.... només aire pur, blau.... Necessito sentir brisa que m'acaroni el rostre i sigui càlida com un petó.... Aleshores, renaixeré, com un brot de primavera, deixant enrera les ombres per les nits que sempre arriben.... que em cals com el respirar.... Vine, abraça'm, necessito escalfor....

Colors de Portugal....

Verd i vermell.... combinació d'un terç de pau que es respirava per arreu, calma, quietud, serenitat.... esperança, que és el seu color.... i dues parts d'energia, intensitat.... el vermell desperta els sentits, la passió, la força, les emocions..... Lisboa és com la seva bandera, en aquest cas penjada en un mur cansat, on unes paraules qüestionen el sentit de néixer .... una frase impactant, al bell mig, com un símbol, que reclamava atenció en una composició cromàtica perfecta....

_______________________________________________________

Verde y rojo.... combinación de un tercio de paz que se respiraba por doquier, calma, quietud, serenidad.... esperanza, que es su color.... y dos partes de energía, intensidad.... el rojo despierta los sentidos, la pasión, la fuerza, las emociones.... Lisboa es como su bandera, en este caso colgada de un muro cansado, donde unas palabras cuestionan el sentido de nacer.... una frase impactante, en su centro, como un símbolo, que reclamaba atención en una composición cromática perfecta....

Al meu cor hi fa sol...

De vegades plou al cor

i no saps ben bé per què.

De vegades plou i fa sol,

plou i no vol ploure però plou.

Plou en el teu cor i prou,

sense pressa ni repòs.

De vegades plou i no fa fang.

Plou sense llamps i sense trons.

I l'ànima fuig com un gos xop

que no troba aixopluc enlloc.

De vegades plou sense fer enrenou,

plou i plou i plou al cor.

I hi ha llenya al foc i tall al plat,

i entre els llençols dorm un somni grat.

Però res d'això és prou,

quan vol ploure,

plou i plou i plou

i plou al cor.
(Joan Manuel Serrat - Plou al cor -Mô)

Descobridors....

Lisboa, ciutat encisadora, plena de monuments per gaudir-los amb els cinc sentits .... Un capvespre fred de gener em va traslladar a la època dels grans viatges, de les partides vers llocs desconeguts, dels somnis per realitzar, de les inquietuds pel saber i el conèixer, de l'immens blau de l'oceà.... Vaig descobrir, com els grans navegants i aventurers de la història, que hi ha un altre cel a l'altra banda del meu món, i és el mateix per a tots dos....
_______________________________________________________
Lisboa, ciudad encantadora, repleta de monumentos para disfrutarlos con los cinco sentidos.... Un atardecer frio de enero me trasladó a la época de los grandes viajes, de las partidas hacia lugares desconocidos, de los sueños por realizar, de las inquietudes por el saber y el conocer, del inmenso azul del océano.... Descubrí, como los grandes navegantes y aventureros de la historia, que hay otro cielo al otro lado de mi mundo, y es el mismo para los dos....

Plaer....

Una plaça gran, buida de tot, plena de res.... silenciosa... Una estàtua de bronze i granit (freda i altiva) observa, com jo, l'escalfor del beijo que arriba.... llavis besant-se, mans a les galtes i dos cossos en comunió. El plaer de "malgastar" el temps sense fer res.... només de mirar-se i sentir-se.... I jo, allà, voyeur d'excepció d'un instant màgic, que donava la vida a aquelles quatre escales....

"Més racons"

Postals.... en una botiga qualsevol.... retalls d'una ciutat, racons i més racons.... Enviar 4 lletres ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Sempre arriben després que ja sigui a casa, que és on sempre vull retornar. Viatjar, caminar al teu costat, descobrir noves costums i fer-les meves, aprendre paraules tan boniques com beijo, fado o moito obrigada.... fer fotos, de raconets interessants.... m'agraden els racons....

________________________________________________________

Postales.... en una tienda cualquiera.... retales de una ciudad, rincones y más rincones.... Enviar 4 letras ("paraules d'amor, senzilles i tendres....) Siempre llegan después de que ya esté en casa, que es donde siempre quiero regresar. Viajar, caminar a tu lado, descubrir nuevas costumbres y hacerlas mías, aprender palabras tan bonitas como beijo, fado o moito obrigada.... hacer fotos, de rinconcitos interesantes.... me gustan los rincones....

"Un altre cel"

Per terra, el mar i per sostre, el cel.... un altre cel, d'una altra ciutat.... enlairar els ulls i veure núvols.... fusió de bells tons, com una simbiosi perfecta.... cotó de caramel banyat en un mar de cel blau.... enlairar una mà i pensar en tastar-ne un trocet.... (segur que tindria el gust d'un petó teu) .... vull descobrir més cels com aquest, on, si t'hi capbusses, hi pots trobar regals insospitats.... ens veu algú?.... Qui sap....

Otro cielo

No existe esponja para lavar el cielo

pero aunque pudieras enjabonarlo

y luego echarle baldes y baldes de mar

y colgarlo al sol para que se seque

siempre faltaría el pájaro en silencio.

No existen métodos para tocar el cielo

pero aunque te estiraras como una palma

y lograras rozarlo en tus delirios

y supieras al fin como es al tacto

siempre te faltaría la nube de algodón.

No existe un puente para cruzar el cielo

pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla

a fuerza de memoria y pronósticos

y comprobaras que no es tan difícil

siempre te faltaría el pino del crepúsculo.

Eso es por que se trata de un cielo que no es tuyo,

aunque sea impetuoso y desgarrado,

en cambio cuando llegue al que te pertenece

no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar

pero estarán el pájaro y la nube y el pino.

(M.Benedetti)

"Tempus Fugit"

Una ciutat absolutament deliciosa, plena de contrastos, vella, antiga, trencada.... fantàstica!! colors dolços, aroma de bodegues i de vinho verde.... un cel indefinit, rotund.... dues vides al damunt la pedra freda d'una muralla, observadores del pas del temps en un indret on als rellotges li manquen manetes.... "Tempus fugit" .... El temps vola, però no a Oporto.
__________________________________________________________
Una ciudad absolutamente deliciosa, llena de contrastes, vieja, antigua, rota.... fantástica!! colores dulzones, aroma de bodegas y de vinho verde.... un cielo indefinido, rotundo.... dos vidas en lo alto de la piedra fría de una muralla, observadoras del paso el tiempo en un lugar donde los relojes carecen de manecillas.... "Tempus fugit".... El tiempo vuela, pero no en Oporto.

Onde a terra acaba e o mar comença....

"Allà on la terra acaba i el mar comença" .... Així descrivia el poeta Luís de Camões aquest lloc increïble. El punt més occidental del continent Europeu. Viatge en bus, ulleres de sol, menjar castanyes calentes, i poder constatar, per fi, que la terra és rodona.... una corba inabastable als ulls, un far desafiant l'Atlàntic i el blau per a arreu.... m'agrada el blau.... m'agrades tu....

_________________________________________________________

"Allí donde la tierra acaba y el mar comienza".... Así describía el poeta Luís de Camões este sitio increíble. El punto más occidental del continente Europeo. Viaje en bus, gafas de sol, comer castañas calientes, y poder constatar, por fin, que la tierra es redonda.... una curva inabarcable a la vista, un faro desafiando al Atlántico y el azul por doquier.... me gusta el azul.... me gustas tú....

Mirall

Al costat de la Torre de Londres i de la Tower Bridge .... Un dia intens de passejades interminables, rialles, peus cansats i ment desperta.... a l'acabar la tarda, el sol es ponia, deixant aquest "mirall" sota les meves passes....

_________________________________

Al lado de la Torre de Londres y de la Tower Bridge.... Un día intenso de paseos interminables, risas, pies cansados y mente despierta.... al terminar la tarde, el sol se ponía, dejando este "espejo" bajo mis pasos....

40 segons

Un tramvia a Lisboa.... una ascensió ràpida, massa ràpida. Una pujada o baixada impossible.... falta molt per arribar? 40 segons.... més o menys.

__________________________________________________________

Un tranvía en Lisboa... una ascensión rápida, demasiado rápida. Una subida o bajada imposible.... falta mucho para llegar? 40 segundos.... más o menos.

Hi ha coses que no puc canviar, però la primera entrada del bloc si....