V/N....Vist i No vist

15 anys....

2011-08-04T00:00:00.003+02:00

Els teus ulls són el meu TOT...

El teu somriure és la meva vida,

la meva vida ETS TU!!!!!

-Per molts anys, Princeseta MEVA-

Exposició....

2011-05-30T16:00:00.007+02:00

M'encanta poder compartir amb els qui passeu per aquí, el que serà el cartell de la meva primera exposició de fotografia, tot i que encara s'ha d'acabar. La inauguraré la propera setmana. Serà una mostra de 15 imatges, fetes un cap de setmana de març a París. Un treball fet sense massa pretensions, però sí amb molta il·lusió. He fet un curs d'iniciació a la fotografia en aquest temps, he treballat molt en les fotos que exposaré, he dubtat molt en quines posar i quines no (encara dubto....) i, tot i que el local que no és cap galeria d'art, estic molt contenta de que m'hagin dit que si.

Enyor.... de bloc

2011-04-25T21:53:00.013+02:00

Hola,

t'escric només 4 paraules,

ja saps que sempre és un vist i no vist, oi?

Disculpa'm per no venir sovint i

per no visitar-te com abans.

Estic bé. Espero que tu també.

Tornaré aviat -ho sé-

Estic enyorada, la foto t'ho dirà.

Un petó i un somriure.

Cris (V/N)

A tots i totes... Molt Bones Festes!

2010-12-23T12:30:00.000+01:00

Tants desitjos de prosperitat....
la tendresa es fa provisional.

Tan de bo tot això fos real
i es quedés aquí,

molt més enllà de Nadal.

"Cançó de Nadal" -Sau-

ZER0....

2010-11-19T12:03:00.002+01:00

B/N....

2010-09-29T09:30:00.000+02:00

De sempre m'ha agradat en la fotografia el blanc i negre (B/N). Trobo que li dona una visió a una imatge molt més intimista. Evidentment hi ha racons de món que llueixen molt més en tot el seu esplendor d'espectre de colors.

El nom del meu bloc és en homenatge a aquest tipus d'imatge "monocrom" que tant em fascina, un joc de paraules entre el B/N i el V/N (Vist i no Vist....).

He pensat en preparar una petita exposició de fotografies que m'agradin, i posar-les en color i blanc i negre al mateix post per saber quina agrada més, m'ajudaria per tal de preparar un projecte que em volta pel cap.

Voldríeu opinar si us agradaria gaudir d'una doble visió tan diferent? Gràcies per endavant!

Atzar....

2010-09-22T15:55:00.001+02:00

És capriciós l'atzar....

(fes clic i tanca els ulls)

Provant, 1, 2 ....3!

2010-09-13T15:15:00.014+02:00

POST refet....

Volia provar com quedava una fotografia en un tamany més gran al bloc, però, m'hauré de "barallar" una mica més amb la plantilla, el resultat, que m'ha fet adonar en XeXu, no ha sigut l'esperat: la fotografia havia sortit retallada, doncs res, seguiré provant.... o no :) Gràcies de totes maneres, aprofito i deixo una fotografia que m'agrada especialment.

* PD: Gracias Mª Ángeles, José.... al fin lo probé!

Un músic....

2010-09-08T20:32:00.004+02:00

L'escoltem?

Tot depèn....

2010-09-03T13:38:00.001+02:00

En este mundo traidor
nada es verdad ni mentira;
todo es según el color
del cristal con que se mira.

(Campoamor)

42....

2010-09-02T00:00:00.000+02:00

Avui....

és el meu aniversari !!!!

Gisela....

2010-08-23T09:00:00.002+02:00

La meva primera sessió de Retrat d'Estudi, amb una model d'excepció, la Gisela, un bombonet de 14 mesos que va posar com una professional per un grup de fotògrafs amateurs com jo durant quasi bé 2 hores. Una tarda magnífica per tal d'aprendre a fer fotos en un espai tancat, amb focus, amb teoria i pràctica, què més es pot demanar?. I com per mostra un botó, millor que un aquí en deixo dos, què us semblen les fotografies?

_________________________________________

Mi primera sesión de Retrato de Estudio, con una modelo de excepción, Gisela, un bomboncito de 14 meses que posó como una profesional para un grupo de fotógrafos amateurs como yo durante casi dos horas. Una tarde magnífica para aprender a hacer fotos en un espacio cerrado, con focos, con teoría y práctica, qué más se puede pedir? Y como para muestra un botó, mejor que uno aquí dejo dos, què os parecen las fotografías?

Miluji tě....

2010-08-18T09:00:00.005+02:00

I, de sobte, el capvespre s'ens va tenyir color de brasa encesa.... com el meu cor.

(Dëkuji)

Afgreki’ - Aku mencintaimu - Aloha i’a au oe - Ana Behebak - Ani o’he’vet ot’cha - Aš tave myliu - Ay Ayatenka - Bahibak - Cara 'ch - Dangsinul saranghee yo - Dusted daram - Ég elska þig - Ek is lief vir jou - Em ye^u anh - Es mīlu tevi - Eu te amo - Goa ai li - I love you - Ich liebe dich - Ik hou van je - Inħobbok - Is tú mo ghrá - Jag älskar dig - Je t’aime - Kanbhik - Kimi o ai shiteru - Kocham ciebie - Ljubim te - Ma armastan sind - Mahal kita - Maite zaitut - Mi aime jou - Mi amas vin - Milujem ťa - Miluji tě - Mwen renmen ou - Na Momoot ako sa imo - Nagligivaget - Nakupenda - Ne mohotatse - Ngo ai nong - Ngo oi ney - Noqa munani - Obicham te - Ohibouk - Quérote - Rakastan sinua - Sâ'ayapo - Seni seviyorum - Szeretlek - T’estimo - Ta gra agam ort - Taim i’ ngra leat - Tave myliu - Te dua - Te iubesc - Te kamelo - Te quero - Te vullc - Techihhila - Ti voglio bene - Tôi yêu bạn - Unë të dua - Volim te - Vos amo - Wo ai ni - Ya vas liubliu - Yes kez si’rumem - Σ 'αγαπώ - Волим те - Обичам те - Те сакам - Я люблю тебя - Ես քեզ սիրում եմ - אני אוהב אותך - أحبك - من شما را دوست دارم - میں آپ سے محبت کرتا - मैं तुमसे प्यार करता - ผมรักคุณ - მე შენ მიყვარხარ - わたしは、あなたを愛しています - 당신을 사랑합니다 - 我愛你-

(y.... Te quiero)

*A més a més:

-Tu mihi solus places (llatí)

Contrallum....

2010-07-08T23:01:00.000+02:00

A l'escola us havien fet la vostra cara en cartulina negra?

Aquesta foto m'ha recordat quan era petita i a la guarderia ens feien posar a la paret de perfil i amb una cartulina ens resseguíen la carona per fer-ne un quadre pels pares.

Una nena, mirava ahir vespre -bocabadada- com els Pirates arribaven a la platja de Premià de Mar (estem de Festa Major).... Ja era fosc i la seva cara no la vaig poder captar en una fotografia "robada", però era preciosa, tenia els ulls ben oberts, el pare la duia a braços, com una reina i així la recordaré. Una gran nit, de festa, aigua, somriures i sobretot, ulls de nens radiants de felicitat.... I, els dels grans, també!

Una imatge....

2010-06-23T12:24:00.004+02:00

" Si us plau, no tindria un polzim de PAU pel món? "

" Por favor, no tendría una pizca de PAZ para el mundo? "

13 Rue de Blogville: La mare que els va parir!!!

2010-06-17T17:08:00.005+02:00

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Hola a tothom! Hoy us parlaré d'uns nens i la mare que els va parir. Resulta que en el bloque del davant de casa, on hi viu toda la fauna que ya conocéis, també hi ha criatures (angelicos, como diu el meu Manolo).

Menuda tropa, per Dios, son como los Zipi y Zape però multiplicat per 3. Hi ha una mena de nena (com un cavallot és, nunca encontrará novio, com no s'arregli una miqueta). Sempre la veo llena de esgarrapadas y moratones, el pelo escaballado y pa postres es culé, tocat els pimientos! Mi Manolo no la soporta, por que es claro, él es periquito (si, què passa?). Doncs la nena, por llamarla de alguna manera, siempre le tira piedras con el tirachinas quan el meu Manolo arriba cansat de currar i mort de gana. Algún dia tindrem un problema, por que se arrejunta amb el seu germà i ja són la peste, eh, y que no sé si són del mismo padre, fíjate tú qué te digo, per que el nen, es pelirrojo, el cap colorao com una pastanaga i encara més trapella que la del Barça, tiene a los vecinos acojonaos, anda que no.

També hay otra nena, germana d'aquests dos d'abans i és más mala que la tiña, mireu quina cara té de no haber roto un plat a la seva vida, oi? Pues No! Es pitjor que un retortijón després de comer munchetas. Un dia em va ficar una cucaracha a la bossa del pa, cuando anava por la calle, menudo susto, yo tonta de mí, que pensaba que quería comerse el crustó!!

Y luego, la pobre mare que els va parir, està prenyada una altra vegada. Es increíble, i per postre, no se sap qui és o són el pare o els pares dels angelitos, segur que aquest sortirà xinès, que parece que haga "cole" de enanos, collons!! Ella els intenta tenir controlados, pero ná que hacer, son monstres per triplicat. En el fondo, la madre que los parió em fa una mica de pena, no sé si llegará a final de mes, y de vegades li donaria un vestido de la meva yaya, o unes espardeñas, porque sempre la veig igual vestida, modelito Penélope Cruz quan va fer la peli aquella de "Tornar", igualica, que no? Uy, ara que miro el reloj veo que comença el Diari de la Patri, hora de descansar una mica, así que fins un altre dia, valen? Ah, i si veieu a aquesta dona o a un dels nens, ja us podéis amagar a algún lloc, son de lo que no hay, palabra de Mari Puri. Estos del Blogville me tienen refrita!!!!!

13 Rue de Blogville: "L'agüeli"

2010-06-11T14:19:00.004+02:00

Fotografia feta i arrenjada per l'Helena B. i gràcies a Cazcarre Group Image

Bona tarda a todo el mundo, soy la Mari Puri, a hores d'ara ja em coneixeu un poco, no? Hoy os cotillearé d'una agüeli que té la seva casa plena de bichos, de tots els colors i tamanys. Me fa recordar aquell acudit que decía:

-Pues mira, Miguel, que ahora me ha dao por tener cerdos en casa
-En casa?
-Sí, sí, en casa
-Y dónde los tienes?
-Pos en mi cuarto, joé!!
-Uf, que peste, no?
-Que se aguanten!!!!!

Hihihi, es bueno eh? Ara, s'ha de dir con el acentillo del meu pueblo, que es de un grasioso que no te imaginas, mi arma.... Doncs resulta, que l'agüeli aquesta (en la foto que le hice porta la permanente canosa y unas antiparras que li resbalan pel nas) cuida bichos, crec que no té fills ni nietos, perque sempre està més sola que la una. De casa seva i per la finestra sempre sento sorolls, marrameus, crits, ladridos, yo qué sé.... M'enrecordo un dia que el butanero subió tres vegades a su casa, y ella emprenyada, li decía que no tenía bombona, que se largara. Resulta que el seu lloro cridava per la finestra: Butanero, dues al quintooooooooo.... Pobre bitxo, no l'he tornat a veure més, i crec que ellos acabaron en el tribunal. Si és el que dic, hay gente pa too!

Ja aneu veient com se les gasta el vecindario de Blogville que tengo, es pa mear y no echar gota, como dice mi Manolo. Uy, ahora que lo miento, que està a punt d'arribar i encara no està fet el dinar, m'en vaig a la cocina, que hoy comemos ligerito, unes monchetes del ganchillo amb una bona butifarra, ajo-i-oli y olé :)

Fem una partideta?....

2010-06-08T14:07:00.006+02:00

Fa molts i molts anys jugava a billar. Al 1991 vaig federar-me i me'n vaig anar a jugar el campionat d'Espanya de Pool bola 8 a Fuengirola (Màlaga). Vaig ser subcampiona de fèmines. Medalla de plata, sortir a T5 de capçalera embocant 2 boles d'una tacada i uns quants calerons a la butxaca, just per pagar l'hotel on em vaig quedar.

És una altra de les meves gran passions, aficions, com li vulgueu dir. Tinc un tac negre preciós, que està tancat al seu fèretre i no té "sabatilla" (la vaig regalar, a algú, com a record.... si em llegeix, espero que la guardi sempre).

Recordo que m'escapava de l'institut per anar a jugar, entrenar, hores i més hores, però era un joc que realment m'apassionava. Quan vaig acabar aquell campionat, no vaig jugar més. Havia d'haver guanyat, era la favorita, però no, els nervis em van traïr i, bé, la resta només la conservo en forma de record medallístic i anècdota per "fardar" amb els amics i coneguts. Ara he recomençat a jugar de nou. Com moltes altres coses, de vegades només s'aparquen, per donar temps a respirar, prendre aire fresc i recomençar.

Ell m'ha posat una moneda a la taula, i jo la he agafat per començar una nova partida -la que em durà a obtenir la medalla d'or de les meves fites, ho sé- però serà medalla compartida, perque el meu "contrincant" és el millor que podia haver trobat.... i la partida durarà molts anys....

Verdad mi Amor? Tú abres....

13 Rue de Blogville: "La Mestressa de la Pensió"

2010-06-07T09:54:00.006+02:00

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Holaaa, bon dia! Que he estat afuera, en el pueblo y no he pogut venir fins avui a comentar, así que anem per feina, que tengo que quitar la pols de tota la casa, ay, qué palo! Pues nada, aquí os traigo una afoto de la Mestressa de la pensió pirata que té al seu piset, per que veieu quina mena de bestiar hay por mi urbanización del Blogville. Ah, que soy la Mari Puri, suposo que ja em coneixeu. Pues bien, ésta tipa, que té un nas que s'hauria d'operar, como la Esteban (mira que me gusta esa xicota, eh? quan diu lo del pollo y su Andreíta me meo toa, toa, toa... com el temassu del Jezulín, us recordeu?) resulta que relloga una merda de quartet de planchar o parecido, als pobres que es deixen enredar. les cobra a precio de oro una asquerosa habitació, que m'han dit que fa una peste a cochiquera, que pa qué... Pero mira, ella ben tiesa, tibada y arrogante, va aconssenguint dinerots per tot arreu, i després és més garrepa que el xicot del colmadu (si, el macizorro aquell). Ja he avisado a los Mozos per que vagin a controlar, i li fotin una bona multa, o la metan en la prisión, a ver si així escarmenta, la senyorona... Jo, mira, cada cop que li veig el nas de lloro, tinc ganes de portar-la a la protectora d'animals salvajes, però penso que pobrets, ells (los animalillos del bosque) no en ténen la culpa, verdad? Ale, que m'en vaig a treure la pols, y a poner la ropa a la lavadora, que tants dies fora tengo un trajín, que luego mi Manolo s'emprenya si no està todo limpio, quina cruz, senyor!!

13 Rue de Blogville: El xicot del "Colmadu"

2010-05-27T10:14:00.009+02:00

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Ale, dijous otra vez, parezco la Milá con un Gran Germà de esos que dan los jueves. Avui us parlaré del xicot del "colmadu", ese que os dije que está güenorro (espero que el meu Manolo no lea això). Aquí li vaig fer una foto amb la tia aquella que s'el vol lligar, la tigresa de vermell, però ell res, només té els ulls pels "eurus" (serà català segur!). Yo no he ido nunca a la botiga que té, per que el meu Manolo vol anar els dissabtes al "carreflús" por que dice que está más barato tot, i com em controla la pasta, pues nada, només passo per l'acera fent veure que paseo i així lo repaso al noi. Tiene un culete más mono que el de Banderas, que ja és dir, oi? M'encanta el llapis que porta a la orella, m'el menjaria, con la oreja incluída. Lástima que sea tan, tan, tan... rarito. No porta anell de "casao", ni se li coneix dona al veïnat, sempre va comptant els diners que porta a la butxaca, un montón de veces, i quan ho fa, somriu, como el "Escruge" ese del cuento. En el fondo me da pena. Ningú que l'esperi a casa, ni un gosset que li digui "guau", pero està tremendo, mira, n'hi han que neixen estrellados. Uis, que tard.... el Diario de la Patri, que comença ja! Au, con Dios. El jueves vengo otra vez, si eso, d'acord? Tinc més fotos de la penya aquesta del Blogville, hihihi, i sé moltes coses de "cotilleus", ya veréis, ya!

Boia....

2010-05-24T11:06:00.007+02:00

Tot està tranquil

- com una bassa d'oli -

És felicitat....

_____________________

Boia: Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.

13 Rue de Blogville: La clienta del "Colmadu"

2010-05-20T16:17:00.007+02:00

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Bona tarda, sóc la Mari Puri, ya me conocéis, no? Ara que todavía no ha comenzado el Diario de la Patri, aprofito i us cuento una cosa que he vist avui al matí. La señora de rojo (a que parece un capote de torero? Es como el de los espontáneos de mi pueblo cuando persiguen a las vaquillas, que no?) doncs resulta que cada dia baja al Colmado a comprar. En realitat, jo crec que vol lligar amb el xicot de la botiga, l'Amo, un home que està como un queso, más mono y más polidet que todas las cosas (está para menjarse'l, eso sí). Ella baja, "vestía pa matá", a les 8 del matí, emperifollada com una mala cosa, i tota coquetuela pone ojos de peix amb suc al Tendero, mentre li demana qualsevol cosa de menjar, però en realidad quiere tirárselo (menuda lagarta, la tengo clichá). La veritat, jo faria el mateix, però el meu Manolo no li semblaria massa bé, hay que entenderle al pobre, es de otra época. Total, que aquest matí, la rubia s'ha posat sombra de ojos de color azul, como si fos culé!!! Però res, el Tendero només té els ulls per la seva balança, debe tener una mena de fixació, pero ni puto caso le hace a la esperpéntica aquesta, compri el que compri.... A éste paso, se queda como la Loli del pueblo, para vestir sants.... Em fa un poco de cosa, eh? Però, què vol amb aquest careto estirat? Uis me voy pitant, que ya están los anuncios de la tele y me voy a repanxingar una mica al sofà. Con Dios y la Virgen, menudo veïnat aquest de Blogville. Ay, Señor, Señor!

Stones....

2010-05-18T12:15:00.002+02:00

Una pedra

no impedirà res.

Fem el camí....

(.... junts, a estones, sense pressa)

13 Rue de Blogville: "En Rompetetxus"

2010-05-13T17:11:00.008+02:00

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"

Hola una altra vegada, aquí la Mari Puri, os acordáis de mí? Avui us parlaré d'un veí de l'edifici raro del davant de casa, que li diuen "Rompetetxus" y no entiendo por qué si es más chiquitito que el de la calzada, paraula. ¿Sabéis que un dia s'em va colar al menjador de casa, es va asseure a la silla i em deixa anar amb tota la barra: "Bon dia, Mestressa, què hi ha avui de menú del dia?" Eh, que se quedó tan ancho! Imagineu-vos la meva sorpresa, esclaro, por que ese tipo da yuyu o repelús, això! Porta unes lentes amb uns vidres més gordus que els de la meva besavia (i ella té tots els años del mundo). La veritat és que em fa una mica de pena, todo y que sempre està amb un somriure plogui o nieve. Pobret, crec que va de luto, (cada dia lleva un traje de color negro, en el estiu o en el hivern) y sempre està desorientat, perdut, perdut, i aquell cony de Portera no para de darle con la escombra y de meterle caña (és una bruixa, palabra). Ah! un dia, el dia de la foto que os enseño, por lo visto, es va pujar a l'escala de netejar vidres, pensando que era la de su casa, i els hi vaig fer la foto, per denunciar a la portera por malos tratos pisicológicos (que no sé si se llaman asín, pero jo ho sento decirlo en al Diario de la Patricia moltes veces). Ara lo enviaré a La Vanguardia, que a lo mejor me ponen la foto a la portada de demà, us imagineu? Potser gano un Óscar, como los famosos, hihihi!!! Buenu, que me voy a la cuina, que tengo unos callos amb garbanzos y morcilla al foc (un dinar lleugeret, como siempre), por que cuando llega mi familia a dinar van per feina -dicen los catalans que a la taula y a la cama al primer crit, pero los dichos rimaban, creo, o no?- Ale, que faig tard. Un altre dia us cuento más coses del veinat de Blogville y que Dios y la Verge de Montserrat amparin al Senyor Rompetetxus i le den una mica de pels al cap (es calvo de cojones, mireu la foto!). Señor, com està el patio!

Zorionak.... Naia!!

2010-05-11T08:15:00.012+02:00

Naia, Ya sabes que para siempre, no?

De colors són els meus somnis, tot i que ja m’he llevat, i la son no ve a veure'm, quan la lluna s’ha aixecat, salto i salto sobre els núvols, sembla que pugi volar, el meu cor fa pampallugues, i no deixa de ballar. Quan posem els peus enlaire, quan posem el cap per vall, quan et crido a la muntanya, un eco em va contestant, quan et faig amb margarides una polsera de colors, vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento és això:

T’estimo molt,
jo a tu t’estimo molt,
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna i tornar t’estimo jo!

Els meus ulls són com bombetes, els meus llavis riuen fort, no puc amagar el que sento, quan em mires tan d’aprop, ara ja no sé que em passa, el cos m’està tremolant, el meu cor fa pampallugues, i no deixa de ballar. Quan s’uneixen els colors, per fer l’Arc de Sant Martí, quan escrius amb el teu dit, el meu nom en el mirall, diga'm un “calla a la radio”, i escolto aquesta cançó, vull mirar-te als ulls i dir-te, que el que sento és això:

Maite zaitut, maite, maite zaitut
si estàs amb mi desapareix tot el que és trist,
un dia gris el pintes de colors,
fins a la lluna i tornar t’estimo jo!

(Video i lletra: Lax'n Busto - "T'estimo tant")
_____________________________

Koloretako ametsak, esna nagoenean, eta ezin loak hartu, gaua iristen denean. Saltoka hasita hegan egiteko gogoa, nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin hankaz gora buruz behera jartzean, tunelean sartu eta irrintzika hastean, bitxiloreekin pultsera egin dizudanean,
begietara begira hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite- maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut. Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.

Begietako dirdira, irribarrea ahoan, ezin ditut ezkutatu zu ikusterakoan; hanka eta eskuetan,gorputzean, dardara; nire bihotza taupaka aire ertzera doa. Elkarrekin ortzadarra margotu dugunean, ispiluan nire izena idatzi duzunean, irratia piztu eta doinu hau entzutean, begietara begira hauxe nahi dizut esan:

Maite zaitut,
maite-maite zaitut;
pila, pila, pila patata tortilla!
Maite zaitut.
Maite-maite zaitut,
ilargiraino eta buelta maite zaitut.

(Video i Lletra: Takolo, Pirritx eta Porrotx - "Maite Zaitut")

“13, rue de Blogville: La Portera”

2010-05-06T17:00:00.017+02:00

"Foto cedida per David P. i arrenjada per Helena B. Gràcies a Cazcarre Image Group

"Hola, em dic Mari Puri, y estoy aprendiendo el català que le llaman. Em perdonareu que no lo escriba com Déu mana, però es que fa casi nada que visc aquí, a Blogville. Encontré un piset divino, i pensava que tot aniria de conya amb los vecinos. Amb els meus, bien, sí, (bien por que només tinc un senyor al pis de arriba y és molt bona gente) però just al davant de casa, hi ha un edificio que parece una casa de putas (perdó, que a veces soy molt brutota, que vinc de família de obreros yo). Bueno, a lo que iba: resulta que hay una tipa que neteja l'edifici aquest, una dona horrorosa, cridanera (se dice asín?) i que els porta a todos los demás vecinos igual de rectes que el pal de la seva escoba. Ella és la Portera, viu en los bajos, i escolto tot els dies las barbaridades que deixa anar per la seva boca (es peor que mi padre, pobriño meu). Es vesteix com el cul, un mal gusto que ni la Pantoja de Puertorrico, que ja és dir, eh?. Yo creo que porta un monyo que és com un perrucot, i no sé si tiene caspa o és que es renta poco, és color de gos com fuig, uix, fa angustia de verlo, eh? Tots els dies es baralla amb uno u otro, que si con los nens petits i la seva mare, critica a tothom, a la abuela que té animalets, o discute con una que té un nas com un lloro (collons, que la oigo desde el otro lado de la acera!), insulta al pobre noi de la botiga per cualquier cosa i, el pitjor, és la trifulca que té cada dia amb un que vive arriba, en el ático, que para joderle, deixa pujar a dalt de l'edifici a grupos de gente empreñaos como monas y que suben como locos, total, por unes facturetes de ná, que es veu que té deudas el chico, com tothom, no? En fi. Algún día cridaré a los "Mozos de la Escuadra" per que me tiene fins als pimientos, qué cruz de dona! Un altre dia os contaré como es la resta de fauna d'aquest edificio, palabra de Mari Puri... Ah, i he escrito una carta a la Ana Rosa Quintana i també al Diario de la Patricia, para que investiguin, hombre ya !!

Rebel·lió a Blogville!!!

2010-04-30T07:00:00.005+02:00

EL MEU PENSAMENT DIARI DE LES 7AM:
Apa, som-hi, que ja estan donant pel sac (com sempre!) Que si pujo, que si baixo; que si crido... Que si els nanos fastigosos amb la mare prenyada (una altra vegada, déu meu senyor l'ampari, cony de dona!); la pudor de bèsties que surt del pis de la iaia aquella que sembla que visqui en una cort; el de dalt de tot que no paga factures ni que el matin (segur que es català); la "millonetis" que em penso que relloga la cutre-habitació als pobres incauts que hi van a parar. Un dia la denunciaré, oh!, i tant que sí, vaja que sí... a més, té un nas que fa por de mirar; no pots deixar-lo de mirar. És com el d'en Depardieu o la Pamela Anderson, que li veus el que li veus, i res més. Quin cansament! Ja m'ho deia la meva pobra mare, al cel sia, que havia d'haver estudiat i ser alguna cosa més a la vida. Com el maromo de la botiga del costat. Aquest paio si que deu fer quartos, sobretot amb la pobra pomposa aquella que sempre estafa, que encara és més cegata que el veí tanoca i tap de bassa que no hi veu tres en un burro! Però es clar, una és ben polideta i ja sembla que hagués nascut amb l'escombra a la mà per treure la merda d'un veïnat que no té cap consideració envers una servidora. Un dia... un dia d'aquests s'enrecordaran de mi! I tant que sí. I faré vaga. I els denunciaré. Colla de porcs salvatges! I per postres, haver d'aguantar-los cada dia a totes hores. Perquè sé el que fan. Ho sé tot i tot d'ells (també sé què fa l'home misteriós que ve de nit -i de vegades a ple dia- amb un sac a l'esquena)... La meva venjança aviat serà apocalíptica, ha, ha, ha! (i, a més, penso el mateix que aquest senyor de la foto, si, si, el que només té dos pels al cap, PENSO EL MATEIX!!!!!!)

Al vent....

2010-04-26T15:33:00.005+02:00

Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes,
ja al nàixer és un gran plor.
La vida, pot ser eixe plor.

Però nosaltres,
al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.

(Autor: Raimon "Al vent")

.... (glups)

2010-04-19T11:18:00.010+02:00

Gràcies al JoanFer, i al seu espai http://filojoanfer.blogspot.com/ . Voldria mostrar-vos el que m'ha regalat.... És tot un filòsof de la vida, i que per als qui no el conegueu, us recomano que el visiteu, doncs el seu modus de veure les coses, cada cita que posa, per fer reflexionar, fer comentar, o simplement explicar quelcom, et motiva a tornar-hi i envoltar-te de la calma que trasmet "casa seva".... Joan, gràcies per haver escollit al V/N per aquest premi tan dolç i especial. Em comenta que "Les normes d'aquest premi són:

1. Publicar les regles: aquest punt és senzill, copiar i enganxar

2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitja: He optat per fer una entrada
3. Entregar-lo a les persones que ho mereixin, segons el vostre criteri: Aquesta part (com sempre) és la més difícil, però aquí van els meus tres (i un, em disculpareu, però té "enxufe")

- Clàudia (la meva Princeseta) Pel seu Bloc: Petits Instants
- XeXu, per que si, per que adoro el seu bloc: Bona Nit i Tapa't

-Barbollaire, pocs blocs són tan dolços com el seu: Un lloc per nosaltres

4. Informar amb un comentari als blocs escollits: Ara mateix ho farè :)

5. Escriure al vostre bloc 5 coses que us agradin: Gaudir dels 5 sentits, estar amb "la meva gent", la fotografia, el teatre i el món blocaire.... (només 5 és poquet, que consti)

*Doncs poc més a dir, ja sabeu a qui "us segueixo", això és "un joc" i adoro els vostres blocs i a vosaltres :)

_________________________

*Me ha hecho un regalo, el amigo JoanFer del blog http://filojoanfer.blogspot.com/ y quería mostrarlo aquí por que me ha parecido un bello detalle por su parte, aunque es complicado el tema de los "premios", bueno, de momento seguiremos las normas y cedo el testigo a 3 blogueros de los que adoro ir a a ver su trabajo. Es tan "sólo" un juego, pero me ha hecho ilusión compartirlo con vosotros, que ya sabéis a quienes os sigo que adoro igual vuestros blogs!

______________________________

Annex de l'1-5-2010

Vull agraïr també a País Secret la seva deferència per regalar-me el mateix premi (vermella i tot com aquest color, us ho confeso).... No m'ho esperava, però si dir-vos que us recomano visitar "casa seva", un lloc meravellós com la seva propietària, fet amb molt bon gust, bons escrits i caliu humà, què més es pot demanar??

Gràcies preciosa, un sac de petons grans i una forta abraçada :)

Tu sais que moi aussi j'adore ton blog, n'est-ce pas? Merci Beaucoup une autre fois

Embarcant....

2010-04-12T14:15:00.000+02:00

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.

-"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-

Temps....

2010-04-07T14:37:00.006+02:00

Tot és a punt
per si ha de ploure.

Desig de temps....

1 any del V/N....

2010-04-05T11:00:00.005+02:00

Un any ja, des de que aquest espai, casa meva-casa vostra, va obrir els seus ulls i va posar tota la intenció en que fos un lloc amable, càlid, on tothom hi tingués cabuda, en tots els idiomes i nacionalitats, per a gent que valora la fotografia d'una persona amateur com jo, gent de "casa nostra" que els hi agrada el que escrius (o no), gent que simplement s'han fet amics i seguidors amb el temps, aquest temps del que sempre parlo.... Aquí, per a celebrar el meu primer Aniversari al món dels blocs, algun apunt sobre la meva persona, coses, objectes molt meus, els llibres, les ulleres, la fotografia, el compromís, l'escriptura, i com no, dues copes de cava per brindar donada l'ocasió amb qui tingui a bé passar per aquí.... Vull agraïr al David el regal d'aquesta foto, per que em coneix, sap el què m'agrada i com m'agrada -sense ell, avui, això, no hagués estat possible- És el seu regal pel primer de molts anys (espero que en siguin molts, de debó).... Estic orgullosa d'haver lluitat contra algunes reticències i/o alguns dubtes, però el temps posa a tohom al seu lloc i a cadascú on ha d'estar.... I jo, estic al meu lloc, on em mereixo (em diuen).... Sóc feliç, molt i molt feliç.... Salut i gràcies, sempre gràcies, per ser i estar :)

____________________________________________

Un año ya, desde que este espacio, mi casa-vuestra casa, abrió sus ojos y puso toda la intención en que fuera un lugar amable, cálido, donde todo el mundo tuviera cabida, en todos los idiomas y nacionalidades, para gente que valora la fotografía de una persona amateur como yo, gente de "casa" que les gusta lo que escribes (o no), gente que simplemente se han hecho amigos y seguidores con el tiempo, este tiempo del que siempre hablo.... Aquí, para celebrar mi primer aniversario en el mundo de los blogs, algún apunte sobre mi persona, cosas, objetos muy míos, los libros, las gafas, la fotografía, el compromiso, la escritura, y como no, dos copas de cava para brindar dada la ocasión con quien tenga a bien pasar por aquí.... Quiero agradecer a David el regalo de esta foto, por que me conoce, sabe lo que me gusta y como me gusta -sin él, hoy, esto no hubiera sido posible- Es su regalo por el primero de muchos años (espero que sean muchos, de verdad).... Estoy orgullosa de haber luchado contra algunas reticencias y/o algunas dudas, pero el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y a cada uno donde debe estar.... Y yo, estoy en mi sitio, donde me merezco (me dicen) y soy feliz, muy, muy feliz.... Salud y gracias, siempre gracias, por ser y estar :)

_______________________________________________

Can not you see me you're driving?
- and is just what I do -
No notice how hopelessly I'm lost?
That's why I'm following you ....

(Ella Fitzgerald - Misty-)

Un inici....

2010-03-29T12:48:00.002+02:00

Avui la meva filla ha obert un bloc, de fotografia, amb la seva pròpia iniciativa, i també motivada per l'estimació a la natura i els animals.... M'agradaria molt, que passessiu a donar-li una ullada i veure què us sembla "el seu treball" del qual n'estic molt orgullosa -no sabeu quant-

Estéu convidats a la inauguració del bloc de la Key.... (el nom, ja sabem ella i jo per què és)Trobareu alguna "petita coincidència" en el nom del seu espai amb el meu, però són els seus

"Petits Instants"

Ella és la meva princesa, i a qui més m'estimo en aquest món!

A pas de tortuga....

2010-03-25T13:00:00.001+01:00

"De mica en mica, em torno a posar en marxa"

-Poc a poc.... sense pressa-

Una mirada....

2010-03-19T16:15:00.005+01:00

Va mirar de ple,

fent que s'oblidés el fred.

Globus de colors ....

100....

2010-03-15T14:00:00.005+01:00

I pensant que no arribaria, pel "desastre" que molts ja sabeu que va passar, aquí porto una foto digna (crec) d'un nombre tan màgic com és el del post d'avui, el 100!!!! Gràcies a tots als qui ho heu fet possible, amb la vostra LLUM, la vostra alegria, cada comentari vessat al V/N.... cada visita, i cada paraula de suport.... Va per vosaltres, per tota la màgia que teniu i per tot el que valeu. Màgia com la nit valenciana en Falles, que vagis per on vagis et deixa amb la boca oberta, com visitar els vostres blocs, on sempre hi aprenc alguna cosa, per que mai m'oblido que hi ha persones excel·lents al darrere d'una foto, d'un escrit o d'una reflexió.... Sou com aquesta avinguda, doneu llum i escalfor.... sobretot escalfor. I que per molts més, esperem :)

"GRÀCIES un cop més per ser i estar"

_____________________________________________

Y pensando que no llegaría, por el "desastre" que muchos ya sabéis que pasó, aquí traigo una foto digna (creo) de un número tan mágico como es el del post de hoy, el número 100!!!! Gracias a todos lo que lo habéis hecho posible, con vuestra LUZ, vuestra alegría, cada comentario derramado en el V/N.... cada visita y cada palabra de apoyo.... Va por vosotros, por toda la magia que tenéis, por todo lo que valéis. Magia como la noche valenciana en Fallas, que vayas donde vayas te deja con la boca abierta, como visitar vuestros blogs, donde siempre aprendo alguna cosa, por que nunca olvido que hay personas excelentes detrás de una foto, de un escrito o de una reflexión.... Sois como esta avenida, dáis luz y calor.... sobretodo calor. Y que por muchos más, esperemos :)

"GRACIAS una vez más, por ser y estar"

_____________________________________________

*Fotografia feta amb la petita LUMIX.... S'ha portat, eh?

*Fotografía hecha con la pequeña LUMIX.... Se ha portado, eh?

Verd....

2010-03-09T18:01:00.000+01:00

Avui en verd

bategava el meu mar.

Cor d'escuma....

Anton....

2010-03-08T14:40:00.008+01:00

(Anton, una abraçada sentida, de tot cor.... lamento la mort del teu estimat fill)

Ni que només fos
per veure't la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d'una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel seu lliscar d'un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perqué sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.

Ni que només fos
perquè sentissis com t'enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort....

(Cant de l'enyor - L.Llach)

Premi Sunshine Award....

2010-03-04T17:36:00.010+01:00

Des d'el blog de la Mª Ángeles i en Jose del blog http://jcasielles.blogspot.com/ han tingut a bé triar-me per endur-me un PREMI, a mi!!! mare meva :)

"Chicos, sabéis de mi aprecio por vosotros, son muchos meses que visito vuestra casa, así que os doy las GRACIAS aquí también y en mayúsculas por vuestra deferencia y un saco de besos para los dos..... "

*Ara tinc que escollir 12 blocs que m'agradin o que cregui que poden lluïr bé una imatge tan colorida i un premi tan primaveral, i tot i que ja sabeu que us segueixo a molts de vosaltres, per a mi us l'endurieu cadascú dels que passeu per aquí, gràcies per ser-hi :)

*Ahora tengo que escoger 12 blogs que me gusten o que crea que pueden lucir bien una imágen tan colorida y un premio tan primaveral, y aunque ya sabéis que os sigo a muchos de vosotros, , por mí os lo llevaríais cada uno de los que pasáis por aquí, gracies por estar :)

Els 12 blocs/blogs són aquests:

http://estnom.blogspot.com/

http://aquiencomprendeunamirada.blogspot.com/
http://juegoavivir.blogspot.com/
http://assumptapijuan.blogspot.com/
http://aracelifoto.blogspot.com/
http://elnegrodemacguffin.blogspot.com/
http://cristalrasgado.blogspot.com/
http://rebaixes.blogspot.com/
http://deja-vie.blogspot.com/

http://mardeazucar.blogspot.com/
http://nuria-simplementevivir.blogspot.com/

http://reme-mirincon.blogspot.com/

*Les "normes" diuen que: Cadascú ha d'escollir 12 blocs pel premi, que s'ha de crear un enllaç al bloc que us ha triat i deixar a cada un d'ells un comentari per que el passin a recollir, res més!

*Las "normas" dicen que: Cada uno tiene que escoger 12 blogs para el premio, que se tiene que crear un enlace al blog que os ha escogido y dejar en cada uno de ellos un comentario para que lo pasen a recoger, nada más!

Des del meu balcó....

2010-03-01T10:44:00.014+01:00

Ahir va fer una nit magnífica, amb una lluna plena bellíssima, que em va fer recordar que tots hi estem al seu empar, estem on estem, bé a Catalunya, a Àfrica, Bilbao, Madrid o a les Amèriques.... Deixem que ens il·lumini, que ens mostri la seva llum i que la poguem contemplar des de quelsevol lloc.... Si, com deia a l'anterior post, la lluna riu, no sé de què en realitat, però la miro i també somric, m'agrada veure-la tan lluny i tan aprop al mateix temps.... I excepcionalment, posaré un acudit que m'ha fet recordar el que dic:

- Un nen li pregunta al seu pare: "papà, què està més lluny, Sevilla o la Lluna?" i el pare li contesta: "fillet, tu des d'aquí veus Sevilla?" -

_________________________________

Ayer hizo una noche magnífica, con una luna llena bellísima, que me hizo recordar que todos estamos a su amparo, estemos donde estemos, bien en Cataluña, en África, Bilbao, Madrid, o las Américas.... Dejemos que nos ilumine, que nos muestre su luz y que la podamos contemplar desde cualquier lado.... Sí, como decía en el anterior post, la luna se ríe, no sé de qué en realidad, pero la miro y también sonrío, me gusta verla tan lejos y tan cerca al mismo tiempo.... Y excepcionalmente, pondré un chiste que me ha hecho recordar lo que digo:

- Un niño le pregunta a su padre: "papá, qué está más lejos, Sevilla o la Luna?" y el padre le contesta: "hijito, tú desde aquí ves Sevilla?" -

Lluna de València....

2010-02-24T12:36:00.009+01:00

Una estàtua

contempla la foscor.

La lluna riu....

________________________________

(Gràcies al Manel Marqués, aquí hi ha una explicació de l'estàtua)

Si no us fa res, aclariré el misteri de quí és el senyor de la corda al coll. És un dels Burgesos de Calais, un conjunt escultòric de Rodin (si, el del Pensador). L'escultor va fer més d'una còpia i una d'elles s'ha pogut veure recentment a Barcelona (el que no sabia és que també havia anat a València). Té la corda al coll perquè representa un episodi de les guerres de religió de França: una facció assetjava la ciutat de Calais i va anunciar que no arrassaria la ciutat si mitja dotzena de notables de la ciutat es presentavan amb la corda al coll per a ser penjats. Un grup de voluntaris ho va fer i els enemics, impressionats per la seva valentia, els van perdonar.

Ni una ceba més....

2010-02-18T16:20:00.005+01:00

Aviat passarà

tot allò que fa plorar....

Plantem somriures?

______________________________________

Gràcies a aquells que estéu a les dures i a les madures, als qui m'aixequeu l'ànim només amb un hola (somrient) bé per telèfon, correu o "in person".... Gràcies "family", Clàudia, Nuria, Naia, Reme, Carol, Manu, Ramon, Carles, Dani, Jose, Laura, Cristi, Mª Jo, Assumpta, Índia, Montse, Mª Ángeles-Jose, Milo, Pili, Mayte, Jorge, Maider, Gustavo, Enrique, Rodrigo, Maria.... i a tots i cadascú que sempre deixeu la vostra per aquí.... o per allà :)

_________________________________________________

"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"

(sin cebolla.... vale?)

Carnestoltes....

2010-02-12T11:50:00.004+01:00

A casa meva sempre hi havia hagut aquesta tradició.... Quan erem petits, el meu germà i jo sempre ens disfressavem i anavem a "La Palma" de Teià a divertir-nos, ben macos.... M'ha costat decidir el "mostrari" però allà va: La primera de dalt de tot sóc jo, amb un amiguet, em van fer el vestit a mà (potser tenia 2 anyets), i aquell dia tenia una febrada important.... però, la mama em va donar una aspirineta, i a lluïr, que per alguna cosa havia estat enganxant "lentejuelas" no sé quantes setmanes.... La segona, el meu germà i jo, ell de torero (em matarà quan vegi la foto, ho sé). La tercera era la Tía Carme, que abans es feien unes disfresses fantàstiques. La de Geisha, la meva "Princeseta" (aquesta foto circula en un web de disfresses del món). La del mig sóc jo, galtes ben vermelles, segur que m'ho vaig passar de conya!. La futurista és la meva mare, quan encara no arribava als 20 anys i és de les primeres en B/N colorejades. La Caputxeta, la meva filla altre cop, encara guardem la disfressa. Les dues darreres, els meus pares, guapíssims, més joves, sempre causaven sensació al ball.... La foto on el meu pare surt amb un orinal a la mà, és la que més m'agrada per l'anècdota: li van dir que els homes havien d'anar amb "traje de noche" i ell, que és de la broma, així que s'en hi va anar, jajajaa. En fi, Aquest diumenge ells es disfressen, ja us posaré una foto, per que veieu que hi han tradicions que de vegades es retroben amb els anys.... La meva filla de 13 anys diu que ja no es disfressa, jo tampoc, però els pares, seran altre vegada la sensació del Ball. Bon Carnestoltes a tothom, divertiu-vos molt, eh?

______________________________________

En mi casa siempre había habido esta tradición.... Cuando éramos pequeños, mi hermano y yo siempre nos disfrazábamos e íbamos a "La Palma" de Teià a divertirnos, bien guapos.... Me ha costado decidir el "muestrario" pero ahí va: La primera de arriba de todo soy yo, con un amiguito, me hicieron el traje a mano (quizás tenía 2 añitos), y ese día tenía una fiebre importante .... pero, mamá me dio una aspirinita, y a lucir, que por algo había estado pegando "lentejuelas" no sé cuántas semanas. La segunda, mi hermano y yo, él de torero (me matará cuando vea la foto, lo sé ). La tercera era la Tía Carmen, que antes se hacían unos disfraces fantásticos.... La de Geisha, es mi "princesita " (esta foto circula en una web de disfraces del mundo). La del medio soy yo, mejillas rojas, seguro que me lo pasé de coña!. La futurista es mi madre, cuando aún no llegaba a los 20 años y es de las primeras en B / N coloreadas. Caperucita, mi hija de nuevo, todavía guardamos el disfraz. Las dos últimas, mis padres, guapísimos, más jóvenes, siempre causaban sensación en el baile.... La foto donde mi padre sale con un orinal en la mano, es la que más me gusta por la anécdota: le dijeron que los hombres tenían que ir con "traje de noche " y él, que es de la broma, así acudió, jajajaa. En fin, Este domingo ellos se disfrazan, ya os pondré una foto, para que veáis que hay tradiciones que a veces se reencuentran con los años .... Mi hija, de 13 años, dice que ya no se disfraza, yo tampoco, pero mis padres, serán otra vez la sensación del Baile. Feliz Carnaval a todos, divertiros mucho, vale?

Motivacions....

2010-02-05T11:00:00.003+01:00

(sense ordre ni concert)

matinar, madurar, maldir, manar, manifestar, mantenir, maquillar, marcar, marxar, mastegar, mesurar, mencionar, millorar, mentir, merèixer, mirar, modificar, modular, mullar, moldre, molestar, muntar, mossegar, morir, mostrar, motivar, moure, movilitzar, mudar, murmurar, mutil·lar....

_____________________________

madrugar, madurar, maldecir, mandar, manifestar, mantener, maquillar, marcar, marchar, masticar, medir, mencionar, mejorar, mentir, merecer, mirar, modificar, modular, mojar, moler, molestar, montar, morder, morir, mostrar, motivar, mover, movilizar, mudar, murmurar, mutilar....

Darrer instant....

2010-01-29T15:42:00.007+01:00

- Ulls que miren -

S'acabà la vida....

....vist i no vist

A contracorrent....

2010-01-21T19:45:00.003+01:00

Darrerament em sento que vaig contracorrent. Quan al meu voltant la gent està feliç (que m'en alegro, i molt, només faltaria) jo no m'en sento, o quan algú es "queixa" de que la feina està parada, jo en tinc més que mai.... i així podria seguir massa estona.... No m'agrada queixar-me, ni ploriquejar, però em sento com si trontollés per una corda suspesa entre dues muntanyes -com un funambulista- i que a la mínima un peu em fallarà i cauré en picat fins esmicolar-me.... Són èpoques, ho sé, però la càrrega avui comença a pesar massa i m'agradaria ballar al mateix compàs que tothom.... Vull tornar a tenir il·lusions, vull anar cap amunt i no cap avall.... pujar i remuntar.... És difícil posar-se en marxa quan la moral està baixa....

_________________________

Últimamente me siento que voy a contracorriente. Cuando a mi alrededor la gente está feliz (que me alegro, y mucho, sólo faltaría) pues yo no me siento así, o cuando alguien se "queja" de que el trabajo está parado, yo tengo más que nunca.... y así podría seguir demasiado rato.... No me gusta quejarme, ni lloriquear, pero me siento como si me tambaleara por una cuerda suspendida entre dos montañas -como un funambulista- y que a la mínima un pie me fallará y caeré en picado hasta desmenuzarme.... Son épocas, lo sé, pero la carga hoy empieza a pesar demasiado y me gustaría bailar al mismo compás que todo el mundo.... Quiero volver a tener ilusiones, quiero ir hacia arriba y no hacia abajo.... subir y remontar.... Es difícil ponerse en marcha cuando la moral está baja....

143è Joc Literari....

2010-01-14T15:39:00.012+01:00

imatge: Google

Tot i haver-se quedat sense feina, no volia que el vencès la desesperança. Com cada matí, des de ja feia quatre mesos i mig, sortia de casa a la mateixa hora, com si anès a la oficina. No li havia pogut dir a la seva dona que l’havien fet fora…. Mentre creuava carrers, va recordar la conversa d’aquell dia amb el seu Cap de Vendes:

-Senyor Eudald, ho sentim, però hem de prescindir de vostè. Aquí té el comunicat, amb els quinze dies que diu la normativa dels acomiadaments.

-Però…. Jo què faré ara? Ja sóc gran, tinc família, el pis, la universitat del noi…. No em poden fer això….

-Són ordres d’amunt…. Bon dia.

Una altra passejada desesperada. D’on treurà diners per a tot?. A l’aparador d’una botiga es va mirar un cop més la jaqueta somniada per la seva dona, la que volia pel seu aniversari…. Va tocar-se la galta , tot recordant el petó amoròs d’ella, el de cada dia. Els darrers estalvis serien pel regal, no podía decebre-la, això si que no….

Va entrar a un nou edifici, per inèrcia, amb els ulls negats….

-Bon dia, necessiten algú per treballar?
-Potser si…. Passi, si us plau….

________________________

- Aquesta és la meva primera participació als jocs Literaris d'en JM Tibau. -

Passant factura....

2010-01-09T19:38:00.007+01:00

Per fi, per fi s'han acabat les festes, els dinars, sopars, esmorzars i berenars a tothora.... El meu cos se n'ha resentit, estic tipa de veure menjar allà per on passo, de que encara quedin neules i polvorons al rebost.... No he menjat pas massa de res, però els pantalons no queden tan "monos" com abans.... les cremalleres costen de cordar, i els jerseis semblen més cenyits que de costum.... Si, m'he engreixat. No estic acostumada a menjar coses tan bones com un tortell de nata.... Només va ser un bocí, però sé on s'ha quedat (si, allà on l'esquena perd el nom).... I com no penso menjar-ne cap altre fins els propers Nadals, li vull retre aquest petit homenatge: "Que bo que estaves, però ara, serà la fruita, la verdura i la llet desnatada amb els "specials k" els que hauràn de combatre el teu efecte". No es pot ser massa llaminer sense pagar-ne un preu.... A vosaltres, les festes us han "passat factura"?

________________________

Por fin, por fin se han acabado las fiestas, las comidas, cenas, desayunos y meriendas a todas horas .... Mi cuerpo se ha resentido, estoy harta de ver comida allí por donde paso, de que aún queden barquillos y polvorones en la despensa .... No he comido mucho de nada, pero los pantalones no quedan tan "monos" como antes .... las cremalleras cuestan de subir y los jerseys parecen más ceñidos que de costumbre.... Si, he engordado. No estoy acostumbrada a comer a menudo un roscón de nata.... Sólo fue un cachito, pero sé dónde se ha quedado (sí, allí donde la espalda pierde su nombre).... Y como no pienso probar ningún otro hasta las próximas Navidades, le quiero rendir este pequeño homenaje: "que bueno estabas, pero ahora, será la fruta, la verdura y la leche desnatada con los "specials k" los que tendrán que combatir tu efecto". No se puede ser goloso sin pagar un precio.... A vosotros, las fiestas os han "pasado factura"?

Il·lusió de Reis....

2010-01-06T18:00:00.012+01:00

Veí, Gràcies mil vegades, ha estat un plaer haver estat la teva BI'09.... Gràcies per acollir-me tan bé al replà, per deixar-me que us conegui una mica més.... Gràcies per aquest Regal que no té preu.... has ajuntat imatges amb sentiments i la música del Mestre Serrat amb el "meu" Mediterrani ben blau.... Els meus pares ja l'han vist, i el meu germà amb la dona, i amics del "facebook".... Tothom n'està orgullós de la teva feina i a mi ja m'has robat el cor (en el millor dels sentits).... Anar-nos a capbussar tots per aquest el nostre Mar, seria una bona iniciativa per assolir al 2mil10, no et sembla? Un petó, gran com TU :) GRÀCIES de tot cor Veí de Dalt

-Si us plau, poseu la música ben alta i deixeu que el Mediterrani us envolti-

Reis.... BI 2009

2010-01-06T00:05:00.000+01:00

Pel Manel Marqués, del bloc http://elplastadelesfotos.blogspot.com

Manel, lamento no ser massa traçuda, però tenim una passió comú, la fotografia (jo també sóc una "plasta" de les fotos, bé ho sap qui em coneix).... Haig de dir que no coneixia el teu espai -casa teva- i que aquesta iniciativa del BI-09 m'ha permès de descobrir-te i poder gaudir de la teva bona fotografia i les teves reflexions.... Val a dir que m'he repassat el teu bloc de dalt a baix i que no sabia què regalar-te.... He fet proves per fer un power point.... no m'en he sortit, ni quan tenia a punt el recull (alguna cosa ha passat per que hi han imatges que no me les ha permès guardar) així que lamento que no hi siguin totes les teves fotografies del 2009, però si la major part que són una bona mostra d'algú que en sap, que té un molt bon ull, i que s'estima la seva terra.... Un plaer, haver-te descobert!! Passa un molt bon dia de Reis, amb la teva estimada família (bé, ho vaig "veure" al post del Nadal.... bona gent, bon humor.... com ha de ser) i que no deixis de fer mai el que t'agrada, de plasta res de res :) Un petó gran i una abraçada.... Ah, i del "regalet BI-09" només espero que t'agradi una "micona" .... Bon Any 2mil10 i ens anem seguint, d'acord?....

Ahir.... i demà

2010-01-05T10:57:00.013+01:00

Un any nou que comença.

Aviat sortirà el sol com ahir

-altra vegada, ho sé-

encara que avui no el vegi,

plogui i faci fred....

....Potser demà?

_________________________

Un año nuevo que empieza.

Pronto saldrá el sol como ayer

-otra vez, lo sé-

aunque hoy no lo vea,

llueva y haga frio....

....Quizá mañana?

Un desig....

2009-12-31T00:01:00.009+01:00

Obrim el cava, alcem les copes i mirem-nos als ulls!

Demanem un desig, o dotze desitjos....

Brindem pel Nou Any, brindem per nosaltres,

pels somnis futurs, per la vida mateixa i pel dia a dia....

- Txin Txin -

Feliç 2MIL10 a tothom!!!

_______________________________________

Abramos el cava, alcemos las copas

y mirémonos a los ojos!

Pidamos un deseo, o doce deseos....

Brindemos por el Nuevo Año, brindemos por nosotros,

por los sueños futuros, por la vida misma

y por el día a día....

- Chin Chin -

Feliz 2MIL10 a todo el mundo!!!

Pistes pel meu BI....

2009-12-28T10:54:00.003+01:00

*Ja he deixat comentari a casa seva, de manera anònima, es clar!
*És persona casolana i que va viure intensament el dia de Nadal.
*Tinc "problemes seriosos" per saber què regalar-li el dia 6 de gener.
*Té un bloc molt personal, per que ens porta de la mà a llocs que a mi també m'agraden, i el va començar l'any passat :)

Ets tu???

Teatre....

2009-12-24T19:34:00.002+01:00

No recordo amb quina edat vaig pujar per primera vegada a un escenari, si no em falla la memòria potser als 7 o 8 anys i interpretant un paper a "El malalt imaginari" d'en Molière (se m'esmicola, se m'esmoixina, s'em fa xixina!!).... Ja ha plogut des de llavors, però la meva afició segueix intacta.... Moltes obres de teatre ja gaudides a diversos teatres de poble -faig teatre amateur, és clar- però no podria recordar tot el que he fet i no em voldria deixar cap actuació ja que cadascuna ha estat un nou repte.... Des d'el silenci que imposa un teatre buit de tot, des de sobre de l'escenari -que no tothom té el plaer de trepitjar- això és el que veig.... Tan de bo estigui ple de gent el dia de l'estrena.... Aquest és un dels "meus teatres", i, el meu respecte (TOT) és per a les persones que s'asseuràn en aquestes butaques, i, també per als meus companys de feina.... Al cap i a la fi, som una petita família....

....Amunt el teló i que comenci la funció!

________________________________

No recuerdo con qué edad me subí por primera vez a un escenario, si no me falla la memoria quizá los 7 u 8 años e interpretando un papel en "El enfermo imaginario" de Molière.... Ya ha llovido desde entonces, pero mi afición sigue intacta.... Muchas obras de teatro ya disfrutadas en varios teatros de pueblo -hago teatro amateur, claro- pero no podría recordar todo lo que he hecho y no quisiera olvidar ninguna actuación por que cada una ha sido un nuevo reto.... Desde el silencio que impone un teatro vacío de todo, desde arriba del escenario -que no todo el mundo tiene el placer de pisar- esto es lo que veo.... Ojalá esté lleno de gente el día del estreno .... Este es uno de los "mis teatros", y, mi respeto (TODO) es para las personas que se sientan en estas butacas, y también para mis compañeros de trabajo. Al fin y al cabo, somos una pequeña familia....

....Arriba el telón y que empiece la función!

225 Gràcies.... Molt Bones Festes!

2009-12-19T16:23:00.024+01:00

No estan tots els que han passat per aquí des de que vaig obrir el bloc a l'abril d'aquest any que s'acaba, però tots el que esteu a la llista de baix, en una ocasió o en moltíssimes ocasions, heu passat pel V/N a deixar la vostra opinió, comentaris, un somriure o simplement a saludar-me.... A tots i a totes, MOLTÍSSIMES GRÀCIES per haver-ho fet i ser tan amables sempre. Per tot això i per molt més:

Gràcies per ser-hi.... Molt Bones Festes a tothom!!!

_________________________________

No están todos los que han pasado por aquí desde que abrí el blog en abril de este año que se termina, pero todos los que estáis en la lista de abajo, en una ocasión o en muchísimas ocasiones, habéis pasado por el V/N a dejar vuestra opinión, comentarios, una sonrisa o simplemente a saludarme.... A todos y a todas, MUCHÍSIMAS GRACIAS por haberlo hecho y ser tan amables siempre. Por todo esto y por mucho más:

Gracias por estar.... Muy Buenas Fiestas a todos!!!

€stnom Abuelos Cris y Toño Acuarius Ahora soy Luz Albert Alepsi AlexB. Alma Álvaro Ángel Corrochano Annie Antoni Antoni Illa Antonio Antonio Benítez Antonio Marset Araceli Merino Arda assumpta Assumpta Autorretrato Azpeitia Barbollaire BB Be Belén Bielet Brilli-Brilli Caçador Calata Calitja Camaleona Caminante Carles Carlos CARLOS Carme Rosanas Carme Roura Carol López Cesar Cesc cesc Chanclas Clara Clídice Con un par de Sensores crisberman Crisis Cristina A. Cruz DANI Dani Salvà Danilo David david David Puente David Rogonza David Tello Déjà Vie DooMMaster Duschgel Efter El Jardín de Carmen El Paseante El Veí de Dalt Elmo Nofeo Els del PiT elur erker Estrip Eva Extraviada Fernando Fernando Pagán Fernando Santos Ferran Field of view Fra Miquel Fran frikosal Gaia Gaxiarte gerardeli glamboy69 Hapi Hiperión Hugo Humo iliamehoy Imogen Índia Ning Inés instints Isabel Membrado Jan Puerta Javier Javier Azul Javier S. Jesús Mª Tibau JM Ojeda Joan Calsapeu Joan Canal Joan González Joana Joanjo Jordi Casanovas jordim Jorreto José Ramón Josep Josep Cinèfil Josep M. Ferrer Jota Ele Jota Ene JS Juan A. Torrón Juan Carlos Juanjo JuanMa Julia Kat Khalina Koffee Kudifamily La Abuela Frescotona La Jardinera Lala L'Amo del tros lare Le Mosquito Leonardo L'escrividor Liliana LlunA Lola Lucas Mª Amelia Mª Ángeles y Jose Maite malena Malena Manel Manel Lenam Manel Marqués manuindiana Maria Mariluz Marina MarioISO mariona Marta Marta Sesé MeiA Mendo Mentes Sueltas Merce Merike Michelle Miguel Martínez Milo Miquel Mireia Moisés González Molon Labe Mónica Iriso Muy Señores Míos Nacho Carreras Naia Natacha Nessun Neuroscopetrix Nikté Noa Núr Nuria Núria Aupí Heredia Ñoco Le Bolo Odel Odiseo òscar Osselin Paco País Secret Paula P-CFACSBC2V Pepi Pili Princeseta Ramón Raúl Raúl Ballaró rebaixes Reme Ricardo Caballero Ricardo Colomer Ripley Rita rits Röberto Loigar rokins ruimnm ruseta Sànset i Utnoa Servando ShaO Six X Striper Tati Té la mà Maria Tony Trini ullfoll Un paseante Un Temps Unseen Rajasthan Ventana Indiscreta Vico Víctor M. Pizarro Violette Xavi Heredia Xavier XeXu Xitus XuanRata

*I als que no teniu bloc, gràcies també per venir, per simplement llegir o mirar fotos, però sé que hi sou :)

*Y a los que no tenéis blog, gracias también por venir, para simplemente leer o mirar fotos, pero sé que estáis :)

Rellotge d'aigua....

2009-12-16T09:05:00.007+01:00

Rellotge d'aigua....

Com comptarà les hores

que batega el cor?
______________________

Cuando uno tiene sed,
pero el agua no está cerca....
Cuando uno quiere beber,
pero el agua no está cerca....

Qué hacer? tú lo sabes.
Conservar la distancia,
renunciar a lo natural y
dejar que el agua corra....

(Fragment cançó "Agua" - Jarabe de Palo)

Nusos....

2009-12-13T21:10:00.008+01:00

Potser si que hi han nusos especials que t'uneixen amb algunes persones, lligams que no es trencaràn mai passi el que passi (o hagi passat el que hagi passat). Alguns nusos són de per vida, com un cordó umbilical que no es veu, però es sent, es nota, es viu, inclús es desitja.... Per molt que intentis deslligar-lo, segueix allà, present, ferm, indestructible, fins i tot fent-se més dur a mida que el temps passa.... El temps, sempre el temps.... (tic, tac)

I tu, sense rellotge....

________________________________

Quizá sí que hay nudos especiales que te unen con algunas personas, lazos que no se romperán nunca pase lo que pase (o haya pasado lo que haya pasado). Algunos nudos son de por vida, como un cordón umbilical que no se ve, pero se siente, se nota, se vive, incluso se anhela.... Por mucho que intentes desatarlo, sigue allí, presente, firme, inquebrantable, incluso haciéndose más duro a medida que el tiempo pasa.... El tiempo, siempre el tiempo.... (tic, tac....)

Capvespre....

2009-12-09T14:55:00.010+01:00

Cau el capvespre, entre branques seques d'ametllers adormits.... El sol se'n va, deixant l'escalfor a les seves arrels -arrels que tornaran a donar vida quan arribi la primavera i esclatin els colors altra vegada -

Davant d'una imatge com aquesta, molt poques paraules més puc afegir.

M'envolta la pau i la calma....

_____________________________________

Cae el anochecer, entre ramas secas de almendros adormecidos.... El sol se va, dejando el calor en sus raíces -raíces que volverán a dar vida cuando llegue la primavera, y estallen los colores de nuevo-

Delante de una imagen como esta, muy pocas palabras más puedo añadir.

Me envuelve la paz y la calma....

(Nuria, gracias por llevarme de nuevo a tu nido)

y pido disculpas por mi ignorancia agrícola, puse olivos y son almendros..... en fin, que perdón :)

Papa.... Felicitats!!!!!!!!!

2009-12-04T00:00:00.004+01:00

Que t'estimo, que encara que avui no pugui venir a fer-te un petó, sempre ets amb mi i et tinc present, que estic orgullosa del pare que tinc.... Gràcies per estar sempre aprop de "la teva rateta".... Ets una persona fantàstica, meravellosa, que m'agrada que sempre estiguis quan fas falta i amb un somriure.... Gràcies per haver-me cuidat 41 anys de la teva vida!!!! Passa un dia d'aniversari ben feliç i no deixis de somriure mai, d'acord?

T'estimo per sempre, papi !!

(fes click aquí dalt)

Tic.... Tac....

2009-11-26T21:38:00.001+01:00

Un exèrcit

de sospirs derrocats.

I passa el temps....

Atardorada....

2009-11-22T12:30:00.010+01:00

Encara que estigui envoltada de tardor i fulles mortes que empaperen el terra, fent una catifa als meus peus, seguiré lluint el meu color (ara marcit) en un marc de núvols blanc-i-blaus.... Esperaré ufana mentre miro des del meu cim d'espines com passa l'estació pel meu davant, i caurà una altra fulla - i set mil fulles més - però aguantaré l'embranzida del vent, sense plorar i amb un somriure....
______________________________________________
Aunque esté rodeada de otoño y hojas muertas que empapelan el suelo, haciendo una alfombra a mis pies, seguiré luciendo mi color (ahora marchito) en un marco de nubes blanquiazules.... Esperaré ufana mientras miro desde mi cima de espinas como pasa la estación delante mío, y caerá otra hoja - y siete mil hojas más - pero aguantaré la embestida del viento, sin llorar y con una sonrisa....

Cercant un miracle....

2009-11-18T23:33:00.011+01:00

Mariló i Ámber (imatge de T.Soriano)

Em sumo a la iniciativa proposada pel Tino Soriano per tal de veure si amb les noves tecnologies que tenim al nostre abast, algú pot fer alguna cosa per la Mariló i l'Ámber.... Propostes com aquestes, em fa donar-li més sentit a un espai tan personal com un bloc.... Tan de bo s'aconssegueixi el miracle. Gràcies.

__________________________________________________________

Me sumo a la iniciativa propuesta por Tino Soriano para ver si con las nuevas tecnologías que tenemos a nuestro alcance, alguien puede hacer alguna cosa por Mariló y Ámber.... Propuestas como éstas, me hacen darle más sentido a un espacio tan personal como un blog.... Ojalá se consiga el milagro. Gracias.

Benvinguda....

2009-11-17T20:53:00.004+01:00

Ja la tinc -per fi- acabada d'arribar d'un llarg viatge, a les meves mans.... La meva nova Canon EOS 500D.... Tinc 288 pàgines de manual d'instruccions per endavant, moltes ganes d'aprendre, i molta il·lusió, així que, amb la calma i paciència espero anar gaudint d'ella.... La meva filla m'ha fet la "darrera" foto amb la petita Lumix. Aquí la deixo de record del dia d'avui....

Em queda bé?

L'original....

2009-11-09T12:58:00.004+01:00

Només la poso per si algú tenia curiositat per la imatge original....

En gran (fent click) s'aprecien els detalls millor, tot i ser una fotografia pèsima

- Gràcies -

Barcelona'm....

2009-11-06T09:42:00.007+01:00

He estat treballant en aquesta foto un munt d'hores.... Feina de photoshop i moltes ganes d'aprendre a fer cosetes noves per a mi, que no en sé gens ni mica de fotografia.... No sé si arribaré a veure acabada la Sagrada Família, però me la imagino així, neta i polida, sense grues, magnífica, mirant i donant color al cel de Barcelona.... Li he donat un efecte que es veu amb la imatge gran (click a la foto). Avui només m'agradaria saber si us agrada, o no.... Gràcies!

__________________________________________________________

He estado trabajando en esta foto un montón de horas.... Faena de photoshop y muchas ganas de aprender a hacer cositas nuevas para mí, que no sé nada de fotografía.... No sé si llegaré a ver acabada la Sagrada Familia, pero me la imagino así, limpia, sin gruas, magnífica, mirando y dando color al cielo de Barcelona.... Le he dado un efecto que se ve con la imágen en grande (click en la foto). Hoy sólo me gustaría saber si os gusta, o no.... Gracias!

Només....

2009-11-01T11:02:00.007+01:00

No m'anomeneu gos,

no mereixo tan alt qualificatiu....

No sóc tan fidel, ni tan lleial.

Només sóc un ser humà....

_________

No me llaméis perro,

no merezco tan alto calificativo....

No soy tan fiel, ni tan leal.

Sólo soy un ser humano....

_________

(extret de "cites famoses sobre animals de companyia")

El món....

2009-10-30T09:06:00.010+01:00

Gira, il mondo gira,

nello spazio senza fine....

Con gli amori appena nati

- con gli amori già finiti -

con la gioia e col dolore

della gente come me....

_________________

(Jimmy Fontana - Il mondo)

Petits detalls....

2009-10-25T16:44:00.015+01:00

Els detalls formen part d'un "tot". Detalls que no són els més valorats potser - els secundaris - però que sense ells, el resultat del "tot" no seria el mateix. Això també és aplicable a les persones.... Ens anem fent una mica d'aquí, una mica d'allà. Conformats per les experiències, els gens impostos, les persones que ens envolten.... Anomenem "tenir un detall" a rebre una cosa que no ens esperavem potser, o diem "quin detall més lleig" quan algú ens juga una mala passada. Petites coses que ens marquen amb un benestar-malestar interior. Els detalls no s'esperen, aparèixen.... I si són fets de cor, no hi ha res que ho superi.... Una trucada amiga per saber com estàs, un acudit per animar, un correu simpàtic, unes paraules sense cap altra pretensió que fer un bé o un copet a l'esquena amb complicitat.... Gràcies, no sabeu el bé que fan aquests petits detalls....

_________________________________________________________

Los detalles forman parte de un "todo". Detalles que no son los más valorados quizá -los secundarios- pero que sin ellos, el resultado del "todo" no sería lo mismo. Esto también es aplicable a las personas.... Nos vamos haciendo un poco de aquí, un poco de allá. Conformados por las experiencias, los genes impuestos, las personas que nos rodean.... Llamamos "tener un detalle" a recibir algo que no nos esperábamos tal vez, o decimos "qué detalle más feo" cuando alguien nos juega una mala pasada. Pequeñas cosas que nos marcan con un bienestar-malestar interior. Los detalles no se esperan, aparecen.... Y si están hechos de corazón, no hay nada que lo supere.... Una llamada amiga para saber como estás, un chiste para animar, un correo simpático, unas palabras sin otra pretensión que hacer un bien o una palmada en la espalda con complicidad.... Gracias, no sabéis el bien que hacen estos pequeños detalles....

Mirant....

2009-10-24T19:15:00.002+02:00

Balada 27....

2009-10-20T17:38:00.009+02:00

Els llums s´han apagat.

Costa obrir els ulls després de despertar.

Ja no hi ha ningú.

Poso els peus a terra i veig la realitat.

Ara sí que el somni s´ha acabat....

potser un dia torni a començar.

Només ens cal collir

tot allò que ningú ha aprofitat.

Només ens cal guardar

tot el foc que encara no ha cremat.

(Lletra de Balada 27 - SAU)

Perduda....

2009-10-14T22:30:00.004+02:00

Si s'acaba el verd

cercarem altres colors....

És necessitat.

Puntals....

2009-10-09T10:21:00.016+02:00

Hi han un parell de pilars fonamentals a la meva vida.... Un el composa el conjunt de persones que m'estimo (família, parella.... l'amor al cap i a la fi). L'altre pilar vindria a ser el trobar-me bé... bé no només físicament -que també és important- si no sentir-me bé, en pau amb mi mateixa, sense alteracions. No cal dir que intento que els meus dos puntals siguin ben ferms, però no sempre és senzill.... Si els meus estan bé, jo estic bé. Si la meva filla riu i està feliç, jo també ho estic.... Però no sempre estic així. Hi han actituds que em fan emprenyar, sobretot de gent que s'autoanomena "company de feina", gent que et fa passar males estones en un lloc on hi passes moltes hores al dia.... Apareix l'estrès, l'angoixa i la mala llet (oi XeXu?), em vinc avall, no suporto sentir-me impotent davant d'algú que no m'agrada com tracta a la resta d'un equip de persones i no hi puc fer res.... Aleshores un del meus puntals comença a corcar-se, a tenir foradets, com una biga malaltissa.... I és quan em suen les mans, apareixen nervis per no res i em passa com la poma podrida al cistell, que va encomanant la poma del costat, com si fos un cuc.... Aleshores la meva vida personal se'n resenteixi i no sé posar-hi remei, no en sé....

_________________________________________________________

Hay un par de pilares fundamentales en mi vida .... Uno lo compone el conjunto de personas a las que quiero (familia, pareja.... el amor al fin y al cabo ). El otro pilar vendría a ser el encontrarme bien.... bien no sólo físicamente -que también es importante- si no sentirme bien, en paz conmigo misma, sin alteraciones. Por supuesto, intento que mis dos puntales sean bien firmes, pero no siempre es sencillo.... Si los míos están bien, yo estoy bien. Si mi hija rie y está feliz, yo también lo estoy.... Pero no siempre estoy así. Hay actitudes que me cabrean, sobre todo de gente que se autodenomina "compañero de trabajo ", gente que te hace pasar malos ratos en un lugar donde pasas muchas horas al día.... Aparece el estrés, la angustia y la mala leche (no, XeXu?), me vengo abajo, no soporto sentirme impotente ante alguien que no me gusta como trata al resto de un equipo de personas y no puedo hacer nada.... Entonces uno de mis puntales empieza a carcomerse, a tener agujeros, como una viga enfermiza.... Y es cuando me sudan las manos, aparecen nervios por nada y me pasa como a la manzana podrida del cesto, que contagia la manzana de al lado, como si fuera un gusano.... Entonces mi vida personal se resiente y no sé poner remedio, no sé....

Homenatge....

2009-10-06T16:47:00.014+02:00

Avui en fa 86, i és igual de guapa.... per dins, i per fora.

- sóc el que sóc gràcies a ella -

(com em dius tu, una artista de revista, oi yaya Adela?)

______________

Hoy cumple 86, y es igual de guapa.... por dentro, y por fuera.

- soy lo que soy gracias a ella -

2-10-1946....

2009-10-02T19:21:00.011+02:00

Saps, mare? No tindré prou temps a la vida per agrair-te el que sempre has fet per mi -per nosaltres- sense demanar mai res a canvi. I res millor que veure dia a dia el teu somriure, que perdura en el temps, com quan eres una nina.... Gràcies per tot el que em dius i el que calles, per cada rialla i cada llàgrima, per les abraçades sense més ni més, per picar-me l'ullet, per parlar de tonteries o de coses importants.... per ajudar-me incondicionalment, sempre, sempre.... Només puc que donar-te les gràcies una i mil vegades, i no oblidis mai, si us plau, que

T'estimo, per molts i molts anys....

******* Felicitats *******

3r. Haikú....

2009-09-30T14:47:00.007+02:00

Vespre de tardor,

batec de cor insistent.

Juguem a l'amor?

Sia....

2009-09-24T18:50:00.016+02:00

Ulls fets d'espurnes de mar-i-cel,

ets suau, dolça com una carícia....

Perseguidora incansable de taps de suro

i escaladora de cortines de menjador.

Va, miola, que t'obriré la porta

i fas "nonetes" al meu costat

mentre somies amb roses seques que escapçar....

____________

Ojos hechos de chispas de mar-y-cielo,

eres suave, dulce como una caricia....

Perseguidora incansable de tapones de corcho

y escaladora de cortinas de comedor.

Venga, maulla, que te abriré la puerta

y duermes a mi lado

mientras sueñas con rosas secas que decapitar....

Per pebrots....?

2009-09-21T15:00:00.014+02:00

Tinc ganes d'escriure, però avui no em quedo satisfeta amb el que veig a la pantalla.... Normalment, trio una foto, i em va sortint tot el que vull dir, no sempre amb la mateixa intensitat, es clar.... Però, i quan no surt res, què passa? Quantes vegades has escrit al bloc (o blog) o hi has penjat una foto només per cumplir, per que toca, per que si? De vegades voldria escriure sobre coses més personals, per buidar, per compartir, per que no és a mi sola que em passa la vida per minuts, o segons (que 4 segons donen per molt, oi Lala?).... Escriure al bloc m'encanta, és una teràpia econòmica i una mica egocèntrica -doncs si, una mica ho és- però m'agrada.... Fins a quin punt això és sà? Hem d'escriure "per pebrots"?

__________________________________________________________

Tengo ganas de escribir, pero hoy no me quedo satisfecha con lo que veo en la pantalla .... Normalmente, elijo una foto, y me va saliendo todo lo que quiero decir, no siempre con la misma intensidad, claro .... Pero, y cuando no sale nada, qué pasa? Cuántas veces has escrito en el blog o has colgado una foto sólo para cumplir, por que toca, por que sí? A veces quisiera escribir sobre cosas más personales, para vaciar, para compartir, por que no es a mí sola que me pasa la vida por minutos o segundos (que 4 segundos dan para mucho, verdad Lala?).... Escribir en el blog me encanta, es una terapia económica y un poco egocéntrica -pues sí, algo lo es- pero me gusta.... Hasta qué punto esto es sano? Debemos escribir "por narices"?

_________

* Quisiera agradecer esta fotografía a mi buena amiga Naia, que los prepara, los fotografía, pero no se los come .... Nena, esta expresión "per pebrots" no la encontrarás en el traductor, lo siento.... Muxus y zorionak!

Bla, bla, bla....

2009-09-17T18:18:00.014+02:00

No escribas nunca bajo estados alterados.

Esto es aplicable tanto a las entradas de tu propio blog

como a los comentarios que realices en otros blogs.

No escribas enfadado o desesperado,

ni bajo lo efectos del alcohol u otras drogas.

– José Luis Orihuela, profesor de comunicación digital y Bloguer-

____________________

Demà serà un altre dia.... Avui estic emprenyada!

Tal qual....

2009-09-10T18:51:00.012+02:00

M'he canviat alguns cops de casa -molts, crec- i ara visc a la meva vuitena adreça. Sé que com a mínim m'en queda una altra més (la definitiva?). Tres cases amb els pares, tres més de lloguer independitzada, i dues de ben meves.... Quantes coses he anat deixant pel camí, oblidades en un racó, coses que en el seu moment m'havien fet servei, segur.... Quantes parets he pintat, quants mobles he comprat, quantes reformes he fet.... No ho vull pensar. Sempre m'he dit que vull una casa per viure, no viure per una casa.... No m'espanta tornar a canviar de domicili, tot i que només de pensar-ho m'esgota.... Què hi deixaré aquí quan marxi? Són oblits conscients o necessaris? No m'agrada viatjar amb massa equipatge, pesa massa, pesa tot.... els records, l'esforç, les mudances (fes caixa, omple caixa, buida caixa, llença caixa).... Així ha estat sempre, i, tal qual tornarà a ser.... Qui va dir por?

__________________________________________________________

Me he cambiado algunas veces de casa -muchas, creo- y ahora vivo en mi octava dirección. Sé que como mínimo me queda otra más (la definitiva?). Tres casas con mis padres, tres más de alquiler independizada, y dos bien mías.... Cuántas cosas he ido dejando por el camino, olvidadas en un rincón, cosas que en su momento me habían servido para algo, seguro.... Cuántas paredes he pintado, cuántos muebles he comprado, cuántas reformas he hecho.... No lo quiero pensar. Siempre me he dicho que quiero una casa para vivir, no vivir para una casa.... No me asusta volver a cambiar de domicilio, aunque sólo de pensarlo me agota.... Qué dejaré aquí cuando me marche? Son olvidos conscientes o necesarios? No me gusta viajar con demasiado equipaje, pesa demasiado, pesa todo.... los recuerdos, el esfuerzo, las mudanzas (haz caja, llena caja, vacía caja, tira caja).... Así ha sido siempre, y, tal cual volverá a ser.... Quién dijo miedo?

2n. Haikú....

2009-09-05T14:26:00.008+02:00

I bufarà el vent

de tardor, que s'acosta.

Tot anirà bé.

De tres persones que m'estimen....

2009-09-02T15:14:00.026+02:00

Avui, els meus pares i la meva filla m'han fet aquest regal, que vull transcriure

*Tal dia com avui, fa 41 anys, a dos quarts de cinc de la tarda, després d'haver-te esperat durant 9 mesos, per fi et vaig poder abraçar entre els meus braços. Eres la nena més bonica del món, i jo la mare més feliç i orgullosa de tot l'univers. Fins aquest dia, va ser la cosa més important que havia fet en tota la meva vida. (Mama)
__________________________________________________________

*Després de 41 anys, segueixo estimant-te igual que el primer dia. (Papa)

__________________________________________________________

*Com et pots imaginar, sóc la teva única i especial filla que has portat al món. Ja sé que de vegades ens enfadem, ja sé que de vegades m'engegaries a pastar fang (i jo també, jeje).... Però, malgrat tot, no et canviaria per a res del món, per que ets per a mi i vull que sempre sigui així. Que tu ets la persona en la que pugui depositar al llarg de la meva vida tot el carinyo i amor que et pugui donar (La teva Princeseta)

__________________________________________________________

Gràcies per aquest regal que m'heu fet.... Només puc donar-vos les gràcies a tots tres, per fer-me tan feliç SEMPRE.... (D'una persona que us estima)

En plata....

2009-08-31T10:21:00.012+02:00

Sol i Platja.... L'aroma de les vacances comença a esvair-se, però com un bon perfum, que deixa la seva essència a la pell.... Un Mediterrani esplèndid de tarda, com un mirall ben polit que em recorda el "caminar sobre les aigües".... Castells de sorra fina, passejades tonificants, ombrel·les de mil colors i repòs necessari.... Rialles a quatre boques i complicitat de migdiades sense aclucar els ulls.... Si, s'han acabat, però, que bé em sento avui....

"Somric en plata i ja t'enyoro altre cop...."

__________________________________________________________
Sol y playa.... El aroma de las vacaciones empieza a desvanecerse, pero como un buen perfume, que deja su esencia en la piel.... Un Mediterráneo espléndido de tarde, como un espejo bien pulido que me recuerda el "caminar sobre las aguas".... Castillos de arena fina, paseos tonificantes, sombrillas de mil colores y reposo necesario.... Sonrisas a cuatro bocas y complicidad de siestas sin cerrar los ojos.... Sí, se han acabado, pero, que bien me siento hoy....

Cadenats....

2009-08-26T12:06:00.019+02:00

Sevilla.... Preciosa i exultant com la recordava de fa 20 anys.... Vaig tenir la sort d'anar-hi amb una bona amiga, que hi havia estat fa no pas massa. Tornar a gaudir de la bellesa de la Torre del Oro a peus del Guadalquivir, la magnífica Catedral i la Giralda, caminar pel barri de la Juderia per admirar els seus carrerons, el Parc de Murillo, això si, acompanyades de tota la calor del món.... Parada per a refrescar-nos al carrer Sierpes i davallada cap al famós barri de Triana. Malgrat que em va decebre, suposo que per la immensa xafogor que feia (45º) i les obres per arreu, em va captivar el pont que ens hi portava. El Pont d'Isabel II, que va oferir-me als ulls promeses d'amor etern.... Els enamorats hi posen cadenats, i llencen la clau al riu verdós que creua la ciutat. No sé si és una mena de moda, però em va semblar molt emotiu, imaginar la de parelles que s'hauran fet vots muts d'estimar-se per la resta de la seva vida.... I, com si fos un llibre de família, d'alguns d'ells n'hi penjaven altres de més petits.... Tots hi duien escrits dos noms i una data.... No hi havia arròs al terra, ni pètals de roses, ni convidats, només quedava el record d'un dia d'amor a Sevilla.... ( el meu sospir recordant-te, també si va quedar....)

__________________________________________________________________________________

Sevilla.... Preciosa y exultante como la recordaba hace 20 años.... Tuve la suerte de ir con una buena amiga, que había estado no hacía demasiado. Volver a disfrutar de la belleza de la Torre del Oro a pies del Guadalquivir, la magnífica Catedral y la Giralda, caminar por el barrio de la Judería para admirar sus callejuelas, el Parque de Murillo, eso sí, acompañadas de todo el calor del mundo.... Parada para refrescarnos en la calle Sierpes y descenso hacia el famoso barrio de Triana. Aunque me decepcionó, supongo que por el inmenso bochorno que hacía (45º) y las obras por todas partes, me cautivó el puente que nos llevaba. El Puente de Isabel II, que ofreció a mis ojos promesas de amor eterno.... Los enamorados ponen candados, y tiran la llave al río verdoso que cruza la ciudad. No sé si es un tipo de moda, pero me pareció muy emotivo, imaginar la de parejas que se habrán hecho votos mudos de amarse para el resto de su vida.... Y, como si fuera un libro de familia, de algunos de ellos colgaban otros de más pequeños.... Todos llevaban escritos dos nombres y una fecha.... No había arroz en el suelo, ni pétalos de rosas, ni invitados, sólo quedaba el recuerdo de un día de amor en Sevilla....

"El corazón que a Triana va,
nunca volverá.... Sevilla.
Con que pasión te enamorará
y te embrujará.... Sevilla "
-M.Bosé

Haikú.... o no

2009-08-24T10:31:00.003+02:00

Esclat de dolçor,

són colors de verema.

Enyor de petons.

Entre oliveres....

2009-08-23T12:36:00.006+02:00

Vinc de passar uns dies per terres d'Extremadura.... Desconnectada de tot, m'he perdut en una caseta, al bell mig del camp, on només escoltava el crit del gall matiner, una multitud de grills i algunes aus no identificades.... He pogut trasplantar plantes, recollir ametlles i raïm, fins i tot dedicar-me a un parell de rosers que no sé si sobreviuran, però ho he intentat.... Coses d'aquestes, insignificants, malgrat que no puc fer-les mai, m'ha deixat un molt bon regust de boca.... Un dels matins, vaig bocabadar-me amb aquesta imatge.... el cel de primera hora ple de colors càlids, les oliveres retallant-lo, una tassa de cafè.... i jo mirant-m'ho en mig d'un camí ben sec.... Només ho volia compartir....
__________________________________________________________

Vengo de pasar unos días por tierras de Extremadura.... Desconectada de todo, me he perdido en una casita, en medio del campo, donde sólo oía el grito del gallo madrugador, multitud de grillos y algunas aves no identificadas.... He podido trasplantar plantas, recoger almendras y uva, hasta dedicarme a un par de rosales que no sé si van a sobrevivir, pero lo he intentado.... Cosas como estas, insignificantes, pese a que no pueda hacerlas nunca, me han dejado un buen sabor de boca.... Una de las mañanas, me quedé absorta con esta imágen.... el cielo de primera hora lleno de colores cálidos, las oliveras recortándolo, una taza de café.... y yo mirándolo en medio de un camino reseco.... Sólo quería compartirlo....

Regal II ....

2009-08-13T21:25:00.009+02:00

Quan vaig conèixer aquesta ciutat, crec que no existien les càmeres de fotos digitals i no he trobat les fotos d'aquell any. Vaig demanar-li a una coneguda que em fes una foto des d'un lloc encisador, el "Pierre Loti Café".... Diuen que és la única ciutat que uneix dos continents (Europa i Àsia).... Poques vegades un poble m'ha captivat tant com la preciosa i enigmàtica Istambul. Veure el Cuerno de Oro, navegar pel Bósforo amb una copeta de raki o poder visitar una mesquita tan increible com Santa Sofia (la mesquita blava) o la torre Galata.... Perdre't en un laberint soterrat com el Gran Basar, ple de carrers iluminats per l'or i aroma de narguiles de tota mena, mentre es regateja per qualsevol cosa i et conviden a un saborós turquish tea.... Deixar que els nens t'enredin per comprar un "Chanel nº 5" per dos duros.... Omplir-te de l'aroma d'espècies, i gaudir d'un hammam reparador envoltada de marbre blanc.... I, quan menys t'ho esperes, sona per arreu, el crit a resar. Tothom deixa les sandàlies a l'entrada de les esglèsies i demanen que.... ves a saber, però una pau inquietant t'envolta durant uns instants.... Un dia hi tornaré amb una càmera com Déu -Allāh- mana....

_________________________________________________________

Cuando conocí esta ciudad, creo que no existían las cámaras de fotos digitales y no he encontrado las fotos de aquel año. Le pedí a una conocida que me hiciera una foto desde un lugar encantador, el "Pierre Loti Café".... Dicen que es la única ciudad que une dos continentes (Europa y Asia).... Pocas veces un pueblo me ha cautivado tanto como la preciosa y enigmática Istambul. Ver el Cuerno de Oro, navegar por el Bósforo con una copita de raki o poder visitar una mezquita tan increible como Santa Sofía (la mezquita azul) o la torre Galata.... Perderte en un laberinto sepultado como el Gran Bazar, lleno de calles iluminadas por el oro y el aroma de narguilas de toda clase, mientras se regatea por cualquier cosa y te invitan a un sabroso turquish tea.... Dejar que los niños te enreden para comprar un "Chanel nº 5" por dos duros.... Llenarte del aroma de especias, y disfrutar de un hammam reparador rodeada de mármol blanco.... Y, cuando menos te lo esperas, suena por todas partes, el grito a rezar. Todo el mundo deja las sandalias en la entrada de las iglesias y piden que....vete tú a saber, pero una paz inquietante te rodea durante unos instantes.... Un día volveré con una cámara como Dios -Allāh - manda....

París, toujours París....

2009-08-10T19:18:00.013+02:00

Tinc ganes de tornar-hi.... Anar a veure el Musée du Louvre i extasiar-me davant d' obres d'art com La Gioconda.... passejar xino-xano per Montmartre, fer fotos al Sacré Coeur.... admirar l'alçada de la Tour Eiffel sota la seva estructura de ferro.... pujar a un dels molts bateaux mouche en qualsevol punt del Sena que m'acosti a Notre-Dame i a la estàtua de la Llibertat.... passar per davant del Moulin Rouge i també arribar al centre Georges Pompidou per gaudir dels artistes que habiten a la seva plaça.... asseure'm a un bar dels Champs Elysées i fer un "café au lait" a prop de la Place de la Concorde i el seu Obelisc (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar al Jeu de Paume i veure més quadres, més art.... Amb sort, visitar de bell nou Versailles -quan estigui ben florit- i recordar que T'estimo és Je t'aime, mentre escolto la veu de Charles Aznavour cantant La Bohème.... Aleshores tancaré els ulls i deixaré que una llàgrima de felicitat rellisqui per les meves galtes....

__________________________________________________________

Tengo ganas de volver.... Ir a ver el Musée du Louvre y extasiarme delante de obras de arte como La Gioconda.... pasear con la calma por Montmartre, hacer fotos al Sacré Coeur.... admirar la altura de la Tour Eiffel bajo su estructura de hierro.... subir a uno de los muchos bateaux mouche en cualquier punto del Sena que me acerque a Notre-Dame y la estatua de la Libertad.... pasar por delante del Moulin Rouge y también llegar al centro Georges Pompidou para disfrutar de los artistas que habitan en su plaza.... sentarme en un bar de los Champs Elysées y tomar un "café au lait" cerca de la Place de la Concorde y su Obelisco (más de mil cabezas rodaron bajo la guillotina en esta plaza, hoy la más grande y bella de París).... Entrar en el Jeu de Paume y ver más cuadros, más arte.... Con suerte, visitar de nuevo Versailles - cuando esté bien florido - y recordar que Te amo es Je t'aime mientras escucho la voz de Charles Aznavour cantando La Bohème.... Entonces, cerraré los ojos suavemente y dejaré que una lágrima de felicidad resbale por mis mejillas. ...

Aquarel·la....

2009-08-07T09:13:00.023+02:00

No has tingut mai ganes d'agafar no res i marxar allà on es pon el sol? M'agradaria anar amb tu, a buscar l'horitzó o cercar un mar desconegut (pintat amb aquarel·les), sense cap altre preocupació que viure dia a dia.... passejar per carrers ben perduts, gaudir de qualsevol petit racó de món que trepitgem.... sense pressa, sense rellotge, només amb les ganes.... Oblidar totes "aquellas pequeñas cosas, que nos dejó un tiempo de rosas en un rincón, en un papel o en un cajón " .... aquelles que ens han fet patir més del compte.... llençar-les al fons de l'oceà, brindar pel futur amb copes de cristall, i, com si fos cap d'any, demanar un desig -o mitja dotzena- i pensar que tot anirà bé.... En fi, saps una cosa? que tinc ganes d'estar al teu costat....

13....

2009-08-04T11:24:00.026+02:00

Fa 13 anys que estem juntes.... Vas néixer amb olor de llimones, tan bonica com t'imaginava dins meu.... I tu em dons les gràcies a mi? No, carinyo, les gràcies te les donaré jo sempre, per ser tan especial, tan bona nena, dolça com la mel i tan meva.... Gràcies Princeseta, per ensenyar-me a ser millor persona.... a ser mare - assignatura ben complicada - però tu i jo ens vam graduar juntes el mateix dia, oi? Aprenc cada dia coses noves, del teu somriure, de la lluentor dels teus ulls, dels teus xisclets d'alegria, de tot i més.... Avui només puc dir-te un altre cop, que ets el millor que m'ha passat mai, que estaré al teu costat pel que necessitis, i que no oblidis mai, mai, que procuro fer les coses de la millor manera possible, tot i que ningú m'en ha ensenyat, petita meva, d'acord? Moltes felicitats mi amor i que per molts anys més. T'estimo per sempre.... fins a dalt del cel i més amunt de les estrelles....

__________________________________________________________

Hace 13 años que estamos juntas.... Naciste con olor de limones, tan bonita como te imaginaba dentro de mí.... Y tú me das las gracias a mí? No, cariño, las gracias te las daré yo siempre, por ser tan especial, tan buena niña, dulce como la miel y tan mía.... Gracias Princesita, por enseñarme a ser mejor persona.... a ser madre -asignatura bien complicada- pero tú y yo nos graduamos juntas el mismo día, verdad? Aprendo cada día cosas nuevas, de tu sonrisa, del resplandor de tus ojos, de tus chillidos de alegría, de todo y más.... Hoy sólo puedo decirte otra vez, que eres lo mejor que me ha pasado nunca, de que estaré en tu lado para lo que necesites, y que no olvides nunca, nunca, que procuro hacer las cosas de la mejor manera posible, todo y que nadie me ha enseñado, pequeña mía, de acuerdo? Muchas felicidades mi amor y que por muchos años más. Te quiero por siempre.... hasta encima del cielo y más arriba de las estrellas....

Sincerament....

2009-07-28T19:28:00.017+02:00

Y no escojas sólo una parte, tómame como me doy, entera y tal como soy.... no vayas a equivocarte. Soy sinceramente tuya, pero no quiero, mi amor, ir de visita por tu vida, vestida para la ocasión... preferiría, con el tiempo, reconocerme sin rubor. Cuéntale a tu corazón, que existe siempre una razón escondida en cada gesto.... del derecho y del revés, una sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto.... Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio. Y no es prudente ir camuflado eternamente por ahí, ni por estar junto a ti, ni para ir a ningún lado.... No me pidas que no piense en voz alta por mi bien, ni que me suba a un taburete - si quieres probaré a crecer- es insufrible ver que lloras y yo no tengo nada que hacer. Cuéntale a tu corazón, que existe siempre una razón, escondida en cada gesto.... del derecho y del revés, una sólo es lo que es y anda siempre con lo puesto.... Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio....

(Joan Manuel Serrat - Sinceramente tuyo)

Sol, solet....

2009-07-23T10:40:00.020+02:00

Surt el sol, després d'una intensa nit, inacabable, emotiva, necessària.... Surt el sol, i fa caloreta, d'aquella que reconforta el cos sencer, esgotat després d'una batalla.... Avui lluiré somriure per dins i per fora. Agraeixo les paraules, el temps i les carícies -tan enyorades- tan desitjades.... I, si tornés a ploure, saps què faré? trauré el paraigües (un que té els colors de l'Arc de Sant Martí) o xiularé com en Gene Kelly "I'm singing in the rain" ....

Però avui fa sol, solet.... i escalfa de valent !

________________________________________________________

Sale el sol, después de una intensa noche, inacabable, emotiva, necesaria.... Sale el sol y hace calorcillo, de ese que reconforta el cuerpo entero, agotado después de una batalla.... Hoy luciré sonrisa por dentro y por fuera. Agradezco las palabras, el tiempo y las caricias -tan añoradas- tan deseadas.... Y si volviera a llover, sabes qué haré? sacaré el paraguas (uno que tiene los colores del Arcoiris) o silbaré como Gene Kelly "I'm singing in the rain" ....

Laura....

2009-07-20T17:04:00.014+02:00

Surts de la ciutat, agafes el cotxe i les ganes que portes acumulades de la setmana, carregades com una motxilla que no pesa.... Mitja tarda i el divendres que acaba per donar pas al desig de descansar, del fer-no-res.... Vaig al teu costat, a passar un cap de setmana dels nostres, de jugar a les cartes, de rascar-nos la panxa, fer-nos la manicura, beure un got de vi (o dos si són petits), pujar a la piscina, gastar-nos quatre "duros" al bingo casolà o simplement dedicar-nos a la contemplació i a les confidències. Ja fa més de 30 anys que fem coses semblants, oi?.... Quantes coses hem passat plegades i quantes n'hem de passar encara.... Aquesta imatge és la que a tu t'agrada, la que veus cada setmana quan t'escapes, la que et fa estar en pau amb el món.... Gràcies per compartir-la amb mi, poder-la fotografiar, tan bella, tan magnífica.... com ets tu, la meva Laura.... T'estimo per sempre -per molts i molts anys-.... Felicitats en el teu dia, amiga....

"La vie en rose...."

2009-07-14T09:09:00.009+02:00

I de la major obscuritat

-reclosa en un món d'ombres i foscor permanent-

surt ella, a treure els colors....

A lluir-se al carrer,

a veure la llum del sol i a omplir-se de claror.

Mireu-la bé,
que preciosa, insultantment bella,

tan plena de vida....

....de vida rosa

Mediterrani....

2009-07-13T13:40:00.005+02:00

Quizá porque mi niñez sigue jugando en tu playa, y escondido tras las cañas duerme mi primer amor, llevo tu luz y tu olor por donde quiera que vaya.... y amontonado en tu arena guardo amor, juegos y penas. Yo, que en la piel tengo el sabor amargo del llanto eterno, que han vertido en ti cien pueblos, de Algeciras a Estambul, para que pintes de azul sus largas noches de invierno. A fuerza de desventuras, tu alma es profunda y oscura. A tus atardeceres rojos se acostumbraron mis ojos como el recodo al camino.... Soy cantor, soy embustero, me gusta el juego y el vino, tengo alma de marinero.... Qué le voy a hacer, si yo nací en el Mediterráneo? Y te acercas y te vas después de besar mi aldea. Jugando con la marea te vas, pensando en volver, eres como una mujer perfumadita de brea.... que se añora y que se quiere, que se conoce y se teme. Ay.... si un día para mi mal viene a buscarme la parca, empujad al mar mi barca, con un levante otoñal y dejad que el temporal desguace sus alas blancas. Y a mí enterradme sin duelo, entre la playa y el cielo.... En la ladera de un monte, más alto que el horizonte, quiero tener buena vista. Mi cuerpo será camino, le daré verde a los pinos y amarillo a la genista.... Cerca del mar.... Porque yo, nací en el Mediterráneo....

(Joan Manuel Serrat - Mediterráneo)

Altres nius....

2009-07-12T13:40:00.014+02:00

Aquests dies he estat a casa d'una amiga. M'havia ofert allotjament i cap allà que m'en he anat. He vist i disfrutat del seu entorn, on passa el seu dia a dia, conèixer a la seva família i sobretot gaudir de la seva companyia.... Em va portar per arreu.... al camp (on hi té un projecte que està realitzant mica en mica), vam passejar per camins on no hi va ningú i no existeix més soroll que el dels grills i el vent acaronant als arbres.... tastar ametlles verdes i veure com creix el raïm. Compartir amb ella estones de piscina memorables, que m'expliqués la història de la seva família (ja li he dit que l'ha d'escriure, és increïble).... Em va ensenyar on havia passat la seva infantesa, la casa dels avis al casc antic, i em va explicar les històries de poble que m'encanta escoltar. Tot això m'ha omplert, m'ha revifat.... Em feia falta descansar i descobrir altres nius, on gent senzilla -amable i propera- està envoltada de pau i de colors. Gràcies, amiga, per tot.... Mantindré l'anonimat del teu raconet....

__________________________________________________________

Estos días he estado en casa de una amiga. Me había ofrecido alojamiento y allí que me he ido. He visto y disfrutado de su entorno, donde pasa su día a día, conocer a su familia y sobre todo disfrutar de su compañía.... Me llevó por todas partes.... al campo (donde tiene un proyecto que está realizando poco a poco), paseamos por caminos donde no va nadie y no existe más ruido que el de los grillos y el viento acariciando a los árboles.... probar almendras verdes y ver cómo crece la uva. Compartir con ella ratos de piscina memorables, que se me explicara la historia de su familia (ya le he dicho que la tiene que escribir, es increíble).... Me enseñó dónde había pasado su niñez, la casa de los abuelos en el casco antiguo y me explicó las historias de pueblo que me encanta escuchar. Todo eso me ha llenado, me ha reavivado.... Me hacía falta descansar y descubrir otros nidos, donde gente sencilla -amable y cercana- está rodeada de paz y de colores. Gracias, amiga, por todo.... Mantendré el anonimato de tu rinconcito....

Estic....

2009-07-04T18:21:00.011+02:00

Als qui aneu passant pel meu "raconet":

Marxo uns dies de vacances.... Si teniu temps -i ganes, es clar- us convido a visitar les primeres entrades d'aquest bloc que ja està prenent forma després de 3 mesos.... Si voleu deixar un comentari (en qualsevol d'elles), bé per la foto, o el text que l'acompanya, sabeu que sempre serà un plaer de llegir-ho. Gràcies i una salutació cordial. Bon estiu i Bones vacances a tothom!!

_________________________________________________________

A los que vais pasando por mi "rinconcito":

Me marcho unos días de vacaciones.... Si tenéis tiempo - y ganas, claro - os invito a visitar las primeras entradas de este blog que ya va tomando forma después de 3 meses.... Si queréis dejar un comentario (en cualquiera de ellas), bien por la foto o el texto que la acompaña, sabed que siempre será un placer de leerlo. Gracias y un saludo cordial. Feliz verano y Felices vacaciones a todos!!

Cris :)

Vicis....?

2009-07-02T20:31:00.023+02:00

"excessiva afició a alguna cosa, especialment si és perjudicial"

Doncs si, fumo... i encara que no ho sembli, m'encanta mossegar-me les ungles (és com menjar pipes de carbassa i les mandonguilles casolanes de la meva mare .... comences a menjar-ne una i ja no pares). També em passa amb un bon llibre, que no el puc deixar de llegir o quan escolto aquella música especial.... És un vici consultar la wikipedia quan tinc dubtes (massa sovint), tenir a mà un diccionari de català i "malgastar temps" en aquest bloc que tant m'aporta i m'ensenya.... Més que vici -obsessió- és sortir amb la càmera a fer fotos, ensenyar-te a a fer-les i que me les regalis.... I, parlant de tot i de res, escolta'm bé: un dia d'aquests ho deixo, paraula.... _________________________________________________________

"excesiva afición a algo, especialmente si es perjudicial"

Pues sí, fumo... y aunque no lo parezca, me encanta morderme las uñas (es como comer pipas de calabaza y las albóndigas caseras de mi madre.... empiezas a comer una y ya no paras). También me pasa con un buen libro, que no lo puedo dejar de leer o cuando escucho aquella música especial.... Es un vicio consultar la wikipedia cuando tengo dudas (demasiado a menudo), tener a mano un diccionario de catalán y "trabajar" en este blog que tanto me aporta y me enseña.... Más que vicio -obsesión- es salir con la cámara a hacer fotos, enseñarte a hacerlas y que me las regales.... Y, hablando de todo y de nada, escúchame bien: un día de estos lo dejo, palabra....

Reposant....

2009-06-30T23:54:00.006+02:00

Dia de platja, mar reposant.... com jo....

Compartir estones amb qui et faci somriure (encara que no en tinguis moltes ganes).... Baixar a la platja, cremar-te la planta dels peus.... Omplir-te de sorra el banyador, arrebossar les penes i aclarir-les una mica submergint-les dins el mar.... Fer el dormilega sota la ombrel·la, escoltar el soroll de l'aigua mentre els pensaments es relaxen.... Menjar arròs al "xiringuito" i de postres un gelat.... retornar a la sorra, fer fotos de boies grogues i de coloms tafaners.... recollir a tota pressa per una nova tempesta d'estiu, mentre es perd una xancleta pel camí i s'obliden algunes penes a la vora del mar.... una orxata ben fresca i dolça per berenar.... reposar cinc minuts més.... Respirar en blau....

_______________________________________________________

Día de playa, mar reposando. ... como yo....

Compartir ratos con quien te haga sonreír (aunque no tengas muchas ganas).... Bajar a la playa, quemarte la planta de los pies.... Llenarte de arena al bañador, rebozar las penas y aclararlas un poco sumergiéndolas dentro del mar.... Hacer el dormilón bajo la sombrilla, escuchar el ruido del agua mientras los pensamientos se relajan.... Comer arroz en el chiringuito y de postres un helado.... volver a la arena, hacer fotos de boyas amarillas y de palomas entrometidas.... recoger a toda prisa por una nueva tormenta de verano, mientras se pierde una chancleta por el camino y se olvidan algunas penas cerca del mar.... una horchata bien fresca y dulce para merendar.... reposar cinco minutos más.... Respirar en azul....

Contrast de sentiments....

2009-06-25T19:25:00.017+02:00

Estic apàtica, tristona, moixa, tova.... Em sap greu trobar-me així, per que tinc ganes d'escriure com sempre, però només em passen pel cap paraules malenconioses.... M'agradaria estar optimista.... pensar en colors vius, en música que em fes moure els peus.... però aquests estats d'ànim de vegades són incontrolables. Qui més qui menys els ha patit en algun moment de la seva vida.... No s'hi pot lluitar contra ells, almenys jo no n'he après, encara. Tot i que dic sovint allò de: "Si un problema té solució, per què amoïnar-se? I si no la té.... per què amoïnar-se?.... Doncs res, intentaré aplicar-me la meva pròpia medicina, i m'ho diré ben fluixet - a cau de cor - com una carícia tendra.... no se m'espanti pas i s'acabi de trencar.

Bon dia....

2009-06-25T09:47:00.009+02:00

Alguna vegada em llevo abans de que soni el despertador, com avui.... (em sembla que he patit un malson, però no el recordo). Aleshores, descalça, he enfilat cap a la terrassa i m'he trobat amb un principi de dia esplèndit que m'ha robat un esborrany de somriure.... M'he recolzat a la barana i he respirat aire, profunda i lentament .... Hauria d'intentar esvair les teranyines del meu cap, que s'estan fent massa espesses.... -ara que m'hi fixo, també s'haurien de regar una mica els geranis-....

__________________________________________________________

Alguna vez me levanto antes de que suene el despertador, como hoy.... (creo que he sufrido una pesadilla, pero no la recuerdo). Entonces, descalza, he enfilado hacia la terraza y me he encontrado con un principio de día espléndido que me ha robado un boceto de sonrisa.... Me he apoyado en la barandilla y he respirado aire, profunda y lentamente.... Debería intentar desvanecer las telarañas de mi cabeza, que se están haciendo demasiado espesas.... -ahora que me fijo, también se tendrían que regar un poco los geranios-....