30.4.10

Rebel·lió a Blogville!!!

EL MEU PENSAMENT DIARI DE LES 7AM:
Apa, som-hi, que ja estan donant pel sac (com sempre!) Que si pujo, que si baixo; que si crido... Que si els nanos fastigosos amb la
mare prenyada (una altra vegada, déu meu senyor l'ampari, cony de dona!); la pudor de bèsties que surt del pis de la iaia aquella que sembla que visqui en una cort; el de dalt de tot que no paga factures ni que el matin (segur que es català); la "millonetis" que em penso que relloga la cutre-habitació als pobres incauts que hi van a parar. Un dia la denunciaré, oh!, i tant que sí, vaja que sí... a més, té un nas que fa por de mirar; no pots deixar-lo de mirar. És com el d'en Depardieu o la Pamela Anderson, que li veus el que li veus, i res més. Quin cansament! Ja m'ho deia la meva pobra mare, al cel sia, que havia d'haver estudiat i ser alguna cosa més a la vida. Com el maromo de la botiga del costat. Aquest paio si que deu fer quartos, sobretot amb la pobra pomposa aquella que sempre estafa, que encara és més cegata que el veí tanoca i tap de bassa que no hi veu tres en un burro! Però es clar, una és ben polideta i ja sembla que hagués nascut amb l'escombra a la mà per treure la merda d'un veïnat que no té cap consideració envers una servidora. Un dia... un dia d'aquests s'enrecordaran de mi! I tant que sí. I faré vaga. I els denunciaré. Colla de porcs salvatges! I per postres, haver d'aguantar-los cada dia a totes hores. Perquè sé el que fan. Ho sé tot i tot d'ells (també sé què fa l'home misteriós que ve de nit -i de vegades a ple dia- amb un sac a l'esquena)... La meva venjança aviat serà apocalíptica, ha, ha, ha! (i, a més, penso el mateix que aquest senyor de la foto, si, si, el que només té dos pels al cap, PENSO EL MATEIX!!!!!!)






26.4.10

Al vent....


Al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, al vent del món.

I tots, tots plens de nit,
buscant la llum, buscant la pau,
buscant a Déu, al vent del món.

La vida, ens dóna penes,
ja al nàixer és un gran plor.
La vida, pot ser eixe plor.

Però nosaltres,
al vent, la cara al vent,
el cor al vent, les mans al vent,
els ulls al vent, el vent del món.

(Autor: Raimon "Al vent")

19.4.10

.... (glups)

Gràcies al JoanFer, i al seu espai http://filojoanfer.blogspot.com/ . Voldria mostrar-vos el que m'ha regalat.... És tot un filòsof de la vida, i que per als qui no el conegueu, us recomano que el visiteu, doncs el seu modus de veure les coses, cada cita que posa, per fer reflexionar, fer comentar, o simplement explicar quelcom, et motiva a tornar-hi i envoltar-te de la calma que trasmet "casa seva".... Joan, gràcies per haver escollit al V/N per aquest premi tan dolç i especial. Em comenta que "Les normes d'aquest premi són:

1. Publicar les regles: aquest punt és senzill, copiar i enganxar
2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitja: He optat per fer una entrada
3. Entregar-lo a les persones que ho mereixin, segons el vostre criteri: Aquesta part (com sempre) és la més difícil, però aquí van els meus tres (i un, em disculpareu, però té "enxufe")

- Clàudia (la meva Princeseta) Pel seu Bloc: Petits Instants
- XeXu, per que si, per que adoro el seu bloc: Bona Nit i Tapa't
-Barbollaire, pocs blocs són tan dolços com el seu: Un lloc per nosaltres


4. Informar amb un comentari als blocs escollits: Ara mateix ho farè :)
5. Escriure al vostre bloc 5 coses que us agradin: Gaudir dels 5 sentits, estar amb "la meva gent", la fotografia, el teatre i el món blocaire.... (només 5 és poquet, que consti)

*Doncs poc més a dir, ja sabeu a qui "us segueixo", això és "un joc" i adoro els vostres blocs i a vosaltres :)
_________________________

*Me ha hecho un regalo, el amigo JoanFer del blog http://filojoanfer.blogspot.com/ y quería mostrarlo aquí por que me ha parecido un bello detalle por su parte, aunque es complicado el tema de los "premios", bueno, de momento seguiremos las normas y cedo el testigo a 3 blogueros de los que adoro ir a a ver su trabajo. Es tan "sólo" un juego, pero me ha hecho ilusión compartirlo con vosotros, que ya sabéis a quienes os sigo que adoro igual vuestros blogs!
______________________________

Annex de l'1-5-2010

Vull agraïr també a
País Secret la seva deferència per regalar-me el mateix premi (vermella i tot com aquest color, us ho confeso).... No m'ho esperava, però si dir-vos que us recomano visitar "casa seva", un lloc meravellós com la seva propietària, fet amb molt bon gust, bons escrits i caliu humà, què més es pot demanar??
Gràcies preciosa, un sac de petons grans i una forta abraçada :)

Tu sais que moi aussi j'adore ton blog, n'est-ce pas? Merci Beaucoup une autre fois

12.4.10

Embarcant....

Quan emprenguis el teu viatge cap a Ítaca has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als Lestrígons ni als Cíclops, ni la còlera de l'irat Poseidó. Mai tals monstres trobaràs en la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra en la teva ànima i en el teu cos. Els Lestrígons i els Cíclops i el ferotge Poseidó no podran trobar-te si tu no els portes ja dins, en la teva ànima, si la teva ànima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar amb goig, alegrement, a ports que tu abans ignoraves. Que puguis aturar-te en els mercats de Fenícia, i comprar unes belles mercaderies: mareperla, coral, banús, i ambre, i perfums plaents de mil classes. Acudeix a moltes ciutats de l'Egipte per aprendre, i aprendre dels que saben. Conserva sempre en la teva ànima la idea d'Ítaca: arribar allà, he aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; millor serà que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de tot hauràs guanyat en el camí. No has d'esperar que Ítaca t’enriqueixi: Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge. Sense elles, mai hauries partit; però no té res més que oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat. I sent ja tan vell, amb tanta experiència, sens dubte sabràs ja què signifiquen les Ítaques.

-"Ítaca" Autor: Konstantínos Kaváfis-

7.4.10

Temps....



Tot és a punt
per si ha de ploure.
Desig de temps....

5.4.10

1 any del V/N....


Un any ja, des de que aquest espai, casa meva-casa vostra, va obrir els seus ulls i va posar tota la intenció en que fos un lloc amable, càlid, on tothom hi tingués cabuda, en tots els idiomes i nacionalitats, per a gent que valora la fotografia d'una persona amateur com jo, gent de "casa nostra" que els hi agrada el que escrius (o no), gent que simplement s'han fet amics i seguidors amb el temps, aquest temps del que sempre parlo.... Aquí, per a celebrar el meu primer Aniversari al món dels blocs, algun apunt sobre la meva persona, coses, objectes molt meus, els llibres, les ulleres, la fotografia, el compromís, l'escriptura, i com no, dues copes de cava per brindar donada l'ocasió amb qui tingui a bé passar per aquí.... Vull agraïr al David el regal d'aquesta foto, per que em coneix, sap el què m'agrada i com m'agrada -sense ell, avui, això, no hagués estat possible- És el seu regal pel primer de molts anys (espero que en siguin molts, de debó).... Estic orgullosa d'haver lluitat contra algunes reticències i/o alguns dubtes, però el temps posa a tohom al seu lloc i a cadascú on ha d'estar.... I jo, estic al meu lloc, on em mereixo (em diuen).... Sóc feliç, molt i molt feliç.... Salut i gràcies, sempre gràcies, per ser i estar :)
____________________________________________

Un año ya, desde que este espacio, mi casa-vuestra casa, abrió sus ojos y puso toda la intención en que fuera un lugar amable, cálido, donde todo el mundo tuviera cabida, en todos los idiomas y nacionalidades, para gente que valora la fotografía de una persona amateur como yo, gente de "casa" que les gusta lo que escribes (o no), gente que simplemente se han hecho amigos y seguidores con el tiempo, este tiempo del que siempre hablo.... Aquí, para celebrar mi primer aniversario en el mundo de los blogs, algún apunte sobre mi persona, cosas, objetos muy míos, los libros, las gafas, la fotografía, el compromiso, la escritura, y como no, dos copas de cava para brindar dada la ocasión con quien tenga a bien pasar por aquí.... Quiero agradecer a David el regalo de esta foto, por que me conoce, sabe lo que me gusta y como me gusta -sin él, hoy, esto no hubiera sido posible- Es su regalo por el primero de muchos años (espero que sean muchos, de verdad).... Estoy orgullosa de haber luchado contra algunas reticencias y/o algunas dudas, pero el tiempo pone a todo el mundo en su sitio y a cada uno donde debe estar.... Y yo, estoy en mi sitio, donde me merezco (me dicen) y soy feliz, muy, muy feliz.... Salud y gracias, siempre gracias, por ser y estar :)
_______________________________________________

Can not you see me you're driving?
- and is just what I do -
No notice how hopelessly I'm lost?
That's why I'm following you ....