20.5.10

13 Rue de Blogville: La clienta del "Colmadu"

"Fotografia i arrenjament de Helena B. i gràcies a la gent de Cazcarre Image Group"


Bona tarda, sóc la Mari Puri, ya me conocéis, no? Ara que todavía no ha comenzado el Diario de la Patri, aprofito i us cuento una cosa que he vist avui al matí. La señora de rojo (a que parece un capote de torero? Es como el de los espontáneos de mi pueblo cuando persiguen a las vaquillas, que no?) doncs resulta que cada dia baja al Colmado a comprar. En realitat, jo crec que vol lligar amb el xicot de la botiga, l'Amo, un home que està como un queso, más mono y más polidet que todas las cosas (está para menjarse'l, eso sí). Ella baja, "vestía pa matá", a les 8 del matí, emperifollada com una mala cosa, i tota coquetuela pone ojos de peix amb suc al Tendero, mentre li demana qualsevol cosa de menjar, però en realidad quiere tirárselo (menuda lagarta, la tengo clichá). La veritat, jo faria el mateix, però el meu Manolo no li semblaria massa bé, hay que entenderle al pobre, es de otra época. Total, que aquest matí, la rubia s'ha posat sombra de ojos de color azul, como si fos culé!!! Però res, el Tendero només té els ulls per la seva balança, debe tener una mena de fixació, pero ni puto caso le hace a la esperpéntica aquesta, compri el que compri.... A éste paso, se queda como la Loli del pueblo, para vestir sants.... Em fa un poco de cosa, eh? Però, què vol amb aquest careto estirat? Uis me voy pitant, que ya están los anuncios de la tele y me voy a repanxingar una mica al sofà. Con Dios y la Virgen, menudo veïnat aquest de Blogville. Ay, Señor, Señor!

18 comentaris:

Naia ha dit...

Ains, Mari Puri, em tens en un sense viure, amb aquest veïnat que tens.
La veritat, ara quen ningú ens veu, no m'estranya que la senyora vulgui lligar amb el botiguer, perquè té cara així com de ..... no sé com dir-ho, finament noia, però anem que crec que necessita un bon revolcon ( déu em perdoni), però així se li anava a treure aquesta cara estrena que té, i anava a anar amb un somriure d'orella a orella. Perquè, i això ho sé de bona tinta .... no vegis la teva el que alegra això.
Per cert, el botiguer és bon mosso? que tinc una filla, buscant pis ia veure si de pas, es dóna també una alegria al cos.
Un plaer xerrar amb tu Mari Puri, però ara he de marxar, que se'm crema el bacallà a la bizkaina.
(Jajajaja, bonissim com tots, i molt bons tots els que surten en aquest "veïnat". Muxus maca:))

TORO SALVAJE ha dit...

En aquesta escala deu ser molt divertit viure.
Quin personal...
Petons.

P-CFACSBC2V ha dit...

Síiii, Mari Puri, segur que vol lligar, però el botiguer ja sap el que es fa!

Miquel ha dit...

M'estic divertint un munt amb aquesta serie, sembla com quan la meva avia escoltava a la radio, no sé a quina emisora un culebron que es deia "la abuela porreta", jajajaja me parto!!! A tot això bones fotos!!!!

Jota Ele ha dit...

Pero, vamos a ver, Mari Puri...

¿Tu en qué vecindario vives? ¡Vaya colección!

Ten cuidado con tu Manolo, no vaya a ser que esos ardores que tienes, terminen mal.

¡Ja, ja, ja, ja!

Besos, cotilla.

Joan Calsapeu-Layret ha dit...

és que la cabra siempre tira al monte o a llò de la j... no tiene e... és que de cop s'ha posat una primavera que pa què si total només és per les feromones o les mones feres que no tenen remei...
:)

salut i relats

Violette ha dit...

Menuda es ella!!! Una mosqueta morta... Ja li ho dic jo!
Ehemm!! Shhht, que s'acosta...

DANI ha dit...

Ja ja ja quin personal ja ja ja.

Però alguns s'acostem un colló a la realitat ja ja ja

Petons

el paseante ha dit...

Sou millors que els de La Cubana :-)

sànset i utnoa ha dit...

Ostres tu!

Sembla l'anunci aquell on apareixia la menstruació!

*Sànset*

El veí de dalt ha dit...

Doncs algú li pot dir que a les festes del terrat només es convida a noietes indulgents i apocades? Que té molt de perill, la mossa!

Marina ha dit...

¡Ay señor, señor...Este vecindarios se etá poiendo imposible...pero divertidísimo!!!!:
Un abrazo

rokins ha dit...

fua! que bo!
Però encar el fan el diario de Patri??? ji, ji....
Una abraçada!

La sonrisa de Hiperión ha dit...

Muy impactante la foto...

Saludos y un abrazo enorme.

mi nombre es alma ha dit...

Pues yo ve a la señora de la foto muy decidida a todo, quizás lo consiga.

Una abraçada

Caminante ha dit...

Está claro que donde esté la balanza, que se quite la mujer de rojo..., con un par.

Besos

David ha dit...

Jajaja, m'ha enrecordat a Agustín el Casta, que és de bó, jajaja.

Cris (V/N) ha dit...

*Gràcies a tothom en nom de la "Mari Puri" pels vostres comentaris.... M'ha amenaçat en anar escrivint sobre aquest veïnat els dijous, i que si no li deixo fer aquí, que s'obrirà un bloc per criticar-me, així que hem fet un pacte per unes "setmanetes", pregueu em disculpeu, però no em faig responsable de les seves "Cròniques veïnals".... Petons :)

*Gracias a todos en nombre de la "Mari Puri" por vuestros comentarios.... He ha amenazado con ir escribiendo sobre este vecindario los juesves, y que si no se lo dejo hacer aquí, se abrirá un blog para criticarme, así que hemos hecho pacto para unas "semanitas", os ruego me disculpéis, pero no me hago responsable de sus "Crónicas vecinales".... Besotes :)