18.2.10

Ni una ceba més....



Aviat passarà

tot allò que fa plorar....

Plantem somriures?

______________________________________


Gràcies a aquells que estéu a les dures i a les madures, als qui m'aixequeu l'ànim només amb un hola (somrient) bé per telèfon, correu o "in person".... Gràcies "family", Clàudia, Nuria, Naia, Reme, Carol, Manu, Ramon, Carles, Dani, Jose, Laura, Cristi, Mª Jo, Assumpta, Índia, Montse, Mª Ángeles-Jose, Milo, Pili, Mayte, Jorge, Maider, Gustavo, Enrique, Rodrigo, Maria.... i a tots i cadascú que sempre deixeu la vostra per aquí.... o per allà :)

_________________________________________________

"TE QUIERO COMO UN MONTÓN DE MONTONES DE TORTILLAS DE PATATA"

(sin cebolla.... vale?)

74 comentaris:

Naia ha dit...

Ainssss, plantem somriures? no, rialles, milers i milers de rialles, que surtin de dins, i comencem rient de nosaltres mateixos, començo? :)
Gràcies a tu, sempre a tu, t'ho he dit un munt de vegades, i. .. te les dire sempre. Gràcies a tu, per compartir amb nosaltres aquests moments, els teus moments, els bons ... que ens fan riure, els no tan bons ..... que ens encanta animar, i en els que aquestes, pelin "tonta" perquè em encanta ser, la basca tocawebbs, per aqui, per alli, i a Hollywood també;)
I per començar a riure ....... que t'estimo encara que siguis ...... jejeje, ja saps tu, que, veritat? jajajajaj
TE QUIERO FINS A LA LLUNA I TORNADA, petons guapa:)

antonio ha dit...

Plantemos sonrisas en el jardín de la esperanza y la abonaremos con nuestros mejores deseos, cuando florezcan su aroma nos invadirá nuestra alma.
Saludos Cris

fanal blau ha dit...

Diuen algunes iaies sàvies d'alguns indrets, que si et poses un crostó sota l'aixella, la ceba no fa plorar.
En comptes d'aixella, que t'arribi un somriure d'orella a orella!!!

Va...plantem!

Calpurni ha dit...

Sí, plantem somriures perquè és una bona llavor de la que naixen plantes tan diverses com amistat, alegria, il·lusió, esperança...

TORO SALVAJE ha dit...

Que bo.
Ni una ceba més.
Això.

Petons.

ALEX B. ha dit...

Hola Cris:
A mi me gusta más la tortilla de patata con cebolla, pero si se trata de ni una lágrima más pues sin cebolla, el caso es que sonrías.
un beso

Cris (V/N) ha dit...

*Naia, ya sabes que la frase final es "obra y gracia tuya"..... sólo puedo decirte Maite Zaitut.... que para siempre, vale? Muxus, preciosa mía!! :)

*antonio, gracias por tus bellas palabras.... ya llega primavera, es momento de abonar :) Un beso y una sonrisa para el alma (con pan)

*fanal, ai, les iaies, i els seus remeis.... aquest no l'he provat, però en prenc nota, eh? Gràcies nina, petons somrients :)

*Calpurni, benvingut.... ni que ho juris, i tant, això sempre dona el seu fruit :) Gràcies per passar i comentar, salutacions cordials!!

*Toro, ja saps per que anava això oi? prous kleneex, eh? petons i un gran somriure per a tu, gràcies per venir :)

*ALEX, a mí también, aunque a mi amiga Naia no le gusta la cebolla, y la frase roja es "suya" traducida de una canción popular infantil euskera.... y me encantó :) Gracias por pasar, y un beso con abrazote para ti!!

Sergi ha dit...

Si fossin les cebes el que et fa plorar feina rai. Només en no pelar-les ja ho tindries fet. Però no són les seves, oi?

◊ dissident ◊ ha dit...

Doncs no sé molt bé el que et fa plorar, però ací tens un gran muscle per a fer-ho, encara que preferisc que ens divertim. Al contrari del que algunes vegades puga aparentar en el meu blog, sóc de fàcil tracte i gran ajuda per als meus amics, i no és broma jajajaj. Si vols alguna cosa, ja saps. Ànim i una abraçada molt forta!!!!!!!!!!!

(Tu vens molt per aquestes terres. Un café sempre podem fer-nos)

Cesc Sales ha dit...

Vinga doncs si ja s'ha acabat plorar... ara toca riure!!!

La foto no deixa indiferent...

Imogen ha dit...

Jo no vull cebes!!! No m'agrada plorar, no m'agrada el sabor i tampoc m'agrada en truita, jajajajaa

Millor riure, no??
Petons guapa

Carme Rosanas ha dit...

Plantem somriures, tant com vulguis!

I encara que no siguin les cebes les culpables... tu allunya't d'elles per si de cas...

Una abraçada bonica, amb tot l'afecte.

altairbejar ha dit...

Vaya por dios... y a mi que me gusta con cebolla...

Bonita imagen.

Ánimo (sea por lo que sea).

Un abrazo.

Eulàlia ha dit...

ei,

el primer moment m'he pensat que ren xutxes i mmmmm
peró de seguida que he llegit el titol... pueggg m'ha vingut com un mal rollo....

és cert que el dolent de la ceba és que qual la talles, et fa plorar, peró el pitjor és que a vegades no pots parar..

una dosi de xutxes i una de somriures per tu!

Raul ha dit...

¿Que tal llevas la contractura?
Yo tengo una desde hace cuatro años en la espalda, ya he aprendido a convivir con ella...
Besos

sànset i utnoa ha dit...

Jo això, però en català, li he dit més d'una vegada a Utnoa. Ara, jo hi afegeixo la ceba.

*Sànset*

Molon labe ha dit...

Jo seria partidari de recollir algun somriure més que no pas de plantar-lo...

Maria Rosa Ferré ha dit...

Maques i bones les cebes si no fessin plorar tant...però com tu be dius PLANTEM SOMRIURES !! uNA ABRAÇADA.

FJavier ha dit...

MMM, qué cariño tan apetitoso.

Un saludo.

DANI ha dit...

Totes les plujes passen. Quan vulguis t'ajudo a fer creixer els somriures ;)

Petons contents per tu

Unknown ha dit...

Cómo con solo unas pocas palabras se pueden decir tantas cosas?? Y qué bonita la propuesta final ... (la de plantar sonrisas, no confundamos con la tortilla sin cebolla ...)
Besos y abrazos,

Mª Angeles B. ha dit...

Hoy soy de las ultimas! pero yo siempre vengo.

Eso es lo que tenemos que intentar todos darle la espalda a lo que hace llorar y mirar al frente siempre con una sonrisa de oreja a oreja pero que salga desde el corazon.

Con lo que me gusta la tortilla de patata yencima sin cebollas.....

Te queremos.

Besos

Merce ha dit...

Haber... ibamos por la M de motivaciones, no? ;) Pues ahora, despues de plantar sonrisas hay que recogerlas y atesorarlas para ir luciendolas todos los dias :)

Precioso post, sentido.

Biquipetos ;)

Rita ha dit...

Ni una llàgrima més!

I ara a riure, somriure i somiar!!!!

Vinga, bufona, molts petons!

rhanya2 ha dit...

M'ho he pensat en veure el títol... Dons ni una ceba més!!! En tot cas, fregideta que llavors és daurada i dolça!!

DooMMasteR ha dit...

Molts ànims i moltes abraçades, guapa!

Striper ha dit...

Molt bo pera si tots els plors fosin per la ceba.

JJMiracle ha dit...

Bona foto! I això de plantar somriures és una bona idea, però es poden plantar al costat de les cebes, no? :-) (És que molts menjars sense ceba perden molt!)

Raúl ha dit...

Algo me he tenido que perder, Cris. Desorientado ando.
A mí tampoco me gustan mucho las cebollas, eso sí.

romanidemata ha dit...

les cebes a foc lent esdevenen dolces...

Mimar i mimar-se, cuidar i cuidar-se en definitiva estimar.

petons i ja saps.

gràcies pels comentaris
espero conèixer-te algun dia.

Carol López ha dit...

Agafa-la de fons, hi tant, però alerta no et refredis eh, jeje. Una abraçada ben forta.
:D Bon cap de setmana.

_MeiA_ ha dit...

ojalá que sempre fossin les cebes les que ens fessin plorar!

un petoniku!

alfonso ha dit...


O sea, ¿por ahí se dice contigo pan y tortilla?
La mía con cebolla, please. Y sin ella. Pero no francesa, que tiene poco carisma.
Tu foto es una tentación.

Petons

CristalRasgado & LaMiradaAusente
________________________________

Josep ha dit...

Desitjo que sí, que aviat passi tot allò que et faci plorar... :-)

Pel que fa a les cebes, tallades sota el raig d'aigua de l'aixeta, no fan plorar pas, i ben sofrexidetes a foc lent (i amb un polsim de sucre) quedan de maravella, sobre tot si son tan maques com les de la foto que ens regales.

¿Saps que a l'Alsàcia hi ha un plat, com ara una coca de recapte, plena de cebes, boníssima, que en diuen "Tarte a l'ognon"?

Petons.

Lala ha dit...

Las sonrisas siempre deben estar plantadas, y justo al lado la tierra en barbecho, para no perder cosecha alguna!
Es por eso que siempre llegarán sonrisas después de todo aquello que nos hace llorar.
Sólo hay que esperar al tiempo de la recogida ;)


Un besito i un somriure


Lala

Clidice ha dit...

Una proposta genial! m'apunto a l'agricultura de la rialla :)

La sonrisa de Hiperion ha dit...

Viernes y paseando por tus letras... Un placer venir a estar atento a tus cosillas... tu universo...

Saludos y un abrazo.

Jota Ele ha dit...

Pues, yo he debido también de perderme algo y barrunto que no bueno precisamente.

Si eres tan amable, me dices de qué se trata. ¿Quién sabe? A lo mejor puedo hacer algo.

Eso sí. Que no me entere yo que lloras, ¿eh? Que me planto en Barcelona y armo la marimorena.

La tortilla con cebolla, por favor. Si no quieres llorar, ya la cortaré yo como me digas y lloro por ti.

Un beso.

òscar ha dit...

El conreu, i posterior recollida de somriures, hauria de ser un tipus d'agricultura del tot subvencionat.

El de petons també!

Cesc Sales ha dit...

Touché... m'ha agradat el teu "plaer"...

merce ha dit...

Me gusta la foto y la intención...más sonrisas, si.


Un abrazo Cris

Elfreelang ha dit...

Molt bona la truita de patates i amb ceba encara més...si plorem per la ceba....encara si plorem perquè en tenim ganes...depèn potser és bo o potser és trist....et deixo uns quants somriures per si de cas:-):-):-):-)

Nuria ha dit...

Preciosa Cris. Un ojo excepcional!!!.
Creo que voy a defender a la "cebolla"...despues de todo es la encargada de hacerte arrancar...la encargada de abrir la compuerta del entendmiento. Si notas su presencia es que algo está a punto de cambiar en tí.
Planta...pero con conocimiento, quien nunca a llorado no vé la vida desde todos sus...colores.
Y ahora te confesaré una cosa...me encanta el sabor de los besos cuando he llorado. Un placer.
Un punto aclaratorio...los que estamos, estamos...porque queremos.
Te quiero. ;)

koffee ha dit...

Plorem juntes? de totes formes t'haig de dir que les flors de Bach son fantàstiques... Ah! i diu una amiga meva que a la cuina es passa tota l'estona amb una pell de ceba damunt del cap per no plorar, quan toca fer sofreixit, es clar.
(Pot-ser jo la necessiti, amb sofreixit o sense!).
Moooolts petonssss!!!

rits ha dit...

molts ànims i amunt!!! segur que ben aviat els somriures seran molt més que no pas les llàgrimes

assumpta ha dit...

Hihihi! Sí, encara que potser algún pagés de per aquí s'enfadi... no volem més cebes ploraneres!!!

Vull "veure" una Cris riallera i autèntica com ella sola. L'autèntica Reina dels Somriures!!!

Un post que m'ha agradat de trobar.
I les gràcies te les dono a tu, per haver-te deixat "conèixer".

Avui, un petonet... i mil somriures!!!
:-)))

Carlos ha dit...

Si trobes llavors avisa'm que compraré un sac.
Abraçades i amunt.

Ferran Porta ha dit...

Vaja, em sap greu llegir el que llegeixo, Cris. Espero que no sigui res greu, com a mínim res que l'arribada de la primavera no pugui solucionar. De debò ho espero.

Molts ànims.

RelatsConjunts ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Alepsi ha dit...

M'agrada la imatge de plantar somriures... :D

Si te'n creix un arbre... me'n faràs arribar un esqueix? ;)

[disculpa l'anterior comentari... shhhhhhhhh!!!! xDDD]

pepa mas gisbert ha dit...

A mi, como las cebollas me hacen llorar (de debò), me las como enteritas.

Una abraçada

maite ha dit...

cris reina anem fent pasos, vinga mossega una ceba d'aquestes en vinagreeee agggggg...em fan mal les dents de pensar hi, jiji,
jo la ceba crua si, cuita no!!!

petons

Cris (V/N) ha dit...

*XeXu, doncs si, tens raó, tan de bo fossin només les cebes, però avui ja estic més animada :) Gràcies!!

*Dissortat, t'estic molt agraïda, i si, aviat baixaré per "casa teva" i t'enviaré un correu, em faria molta ilusió de fer aquest café que dius.... Avui ja surt més el solet :) Una abraçada i besets!

*Cesc, gràcies, a plantar somriures, a veure si fem una bona collita per no passar "gana" la resta de l'any.... M'en alegro que t'agradi la foto :) Petons grans!

*Imogen, a mi m'agraden les truites de totes les maneres, era només una manera de no posar res més a la vida que faci plorar, o intentar-ho si més no :) petons a tu també!!!

*Carme, com els alls dels vampirs, jajajjaa, gràcies per l'abraçada, una altra de ben forta de tornada i un munt de petons somrients :)

Cris (V/N) ha dit...

*Juan Carlos, si es una no pasa nada, si son muchas.... ejem, será que no, pero preparamos una especial para ti, vale? Un abrazo para ti también y gracias :)

*Eulàlia, res de xuxes :) que ja no hi "quepu" als texans, jajajajaa, però em quedo amb tots els somriures, gràcies maca!! petons de tornada :)

*Raul, yo no me quiero resignar a vivir con eso, ya cambié sillas, contesto al teléfono con cascos inhalámbricos, duermo en buen colchón, pero las cervicales, cuando se cargan, el cuerpo hace "catacrec".... total, que ahí vamos, un mes de rehabilitación por delante, a ver si me arreglan algo :) Besos y gracias!!

*Sànset, jajajajaja, molt bo!! És d'un tema basc infantil, i la Naia, m'en va enviar la traducció al castellà i em va encantar, ja ho veus.... i jo també n'hi afegeixo, però shhhhh, guarda'm el secret :) Petons a tots dos!!

*Molon Labe, quan els tinguem plantats, t'aviso per la recollida, et sembla bé? Petons :)

Cris (V/N) ha dit...

*Maria Rosa, moltíssimes gràcies pel teu comentari, i una gran abraçada de tornada :)

*Javier, pues sí, es una frase "divina" :) Saludos para ti también, un placer leerte!!

*DANI, serà un plaer.... i després de la tempesta, la calma, i la recollida del que s'ha plantat amb carinyo, esperem que no en faltin per ningú de somriures :) més petons contents de tornada!

*Isabel, pues como no tengo "fotones" como los tuyos, o como los de algunos compis fotógrafos, yo hago el apaño con 4 letras así queda más "mono".... Besos grandes, gracias por pasar :)

*Mª Ángeles-Jose, sé que siempre vienes o venís, por eso os aprecio tanto y os menciono en el post.... Sois una pareja estupenda, y sé que estáis ahí, Gracias de corazón, yo también os quiero un montón a vosotros :) Besos enormes!!!

Cris (V/N) ha dit...

*Merce, gracias por tus bonitas palabras, y la M también de inicial de tu nombre :) luzcamos sonrisas, que al menos no quede por intentarlo, verdad? Biquipetons de vuelta, preciosa!!

*Rita, gràcies carinyo, pel recolzament i sempre les teves paraules :) Una dolça abraçada!!

*Violette, la veritat és que la ceba m'agrada, ha estat un petit joc d'imatge amb lletres, però un pop confitat amb ceba, o una truita amb ceba són plats exquisits, sobretot si t'els cuinen :) petons grans!!

*DooM, gràcies rei, a veure si remunto cap a munt i tot va millor :) petons guapo!!

*Striper, si tots fossin aquests, jo crec que tots signariem, oi? Una abraçada!

Cris (V/N) ha dit...

*P-CFA, m'ho apunto per la propera plantada, si? Gràcies, m'en alegro que t'hagin agradat les cebetes, eren precioses al natural :)

*Raúl, todo va bien e irá mejor, tú nunca te pierdes nada, ya lo sabes :) Besos agradecidos!

*Joan Calsapeu, ja ho deien per aquí, dolces i caramelitzades, ummmm, la veritat és que ara estic en època de deixar-me mimar, pels meus, i per vosaltres, que sempre esteu aprop.... Segur que un dia que vagi al teu poble podem fer un café o quedar un dissabte o diumenge per anar a fer fotos, oi? petons i gràcies!!

*Carol, moltes gràcies, llueix preciosa :) Un gran petó!!

*MeiA, doncs si, però de vegades diuen que el que no mata ens fa més fort, i d'amor o plorar crec que ningú es mor, oi? :) Petons nina!!

Cris (V/N) ha dit...

*Ñoco, tus fotos y tus escritos sí son una tentación jajajaja, y una tortilla a la francesa con queso y maiz está divina :) petons grans!

*Josep, doncs mira que busco com arribar a l'Alsàcia, que un viatget no em vindria gens malament, de debó.... No ho sabia pas, bona coca ha de ser, segur!! petons :)

*Lala, pues que venga YA! (a veces soy un pelín impaciente, sólo a veces, eh?) Gracias por plantarme la tuya de sonrisa guapa, eres un solete :) Petons de vuelta!

*Clidice, doncs quants més siguem, més riuem, o això diuen oi? :)

*Hiperión, a mí me pasa lo mismo con las tuyas de letras, tu Universo sí es rico en ellas, un placer que te pases, como siempre, y un abrazote :)

Cris (V/N) ha dit...

*Jota Ele, todavía no me llames a los GEOS, que no llegó la sangre al rio, jajajaja, y mejor que no llore nadie, las reservas de Kleenex están al alza.... ains, que ganitas de privamera :) otro beso más para ti y mil gracias por estar!!

*òscar, sisi, tu ves demanant subvencions, que veuràs com t'engegen a pastar fang :) jajajaa, però per nosaltres que no quedi, eh? petó per a tu!

*Cesc, m'en alegro, el tema que parlavem de la observació, ja veus que el compartim :)

*merce, gracias, la intención al menos es lo que cuenta, eh? Abrazo de vuelta preciosa :)

*Elvira, els teus somriures m'els quedo tots, així m'agrada la gent, generosa amb el que pot oferir, molt agraïda quedo, et deixo petons :)

Cris (V/N) ha dit...

*Nuria, esa foto eres tú, ese días de mercadillo, ese frio, esas risas, es una metáfora más de las mías, sé que tú la has entendido bien.... Espero otro chocolate con churros pronto, eso también sería una buena foto, eh? :) Ya sabes que te quiero un montón, pero no me canso de repetirlo, mil besos cariño!

*Koffee, jajajajajja, ostres, aquesta no la sabia, però després a la dutxa no? uf, que no vegis la oloreta :) I no, amb tu vull somriure, no pas plorar! Tinc una amiga aficcionada a això de les Flors de Bach, m'en informaré, d'acord? Gràcies preciosa, petons grans!!!!!!!!

*rits, pots estar-ne convençuda: "en peores plazas he toreado" jajajaja :) Gràcies pels ànims i el comentari preciosa!

*assumpta, tu si que em fa riure, ets absolutament fantàstica nena, gràcies per ser-hi, per estar, per donar-me empenta, per tractar-me sempre tan bé.... Ets una dona fantàstica, de debó, i a sobre fas unes fotos de pebrots! :) muassssss, petons enormes.... i TOT HA ANAT BÉ!!!!!!!!!! Després t'envio un correu, d'acord?

*Carlos, si es venéssin a alguna botiga, segur que seria més popular que el mc donalds.... i per cert, una hamburguesa casolana amb ceba confitada, que bona,eh? Gràcies per les abraçades, amunt, amunt, i tant que si :) Petons!

Cris (V/N) ha dit...

*Ferran, mal època, que intento superar dia a dia, amb la qual cosa, dia que passa any empeny, eh? Ja falta res per la primavera, acabem d'iniciar el compte enrera :) Tot va bé, i millor anirà, ho sé!! Gràcies de debó!

*Alepsi, faré esqueixos per qui en vulgui i ho necessiti, que hi ha gent feliç de mena (quina sana enveja).... Gràcies per venir "un cop" i prou, jajajaja, més que suficient preciosa :) Petons!!

*Alma, te las comes enteras? las pelarás espero, no? Uf, me acaba de dar dentera, jajajajja, que raro me ha sonado eso eh? Abraçades y gracias :)

*maite, ni de conya, mira, amb una "banderilla" d'aquelles de ver el vermutet encara, però això, mira, l'Alma, al damunt teu, ecssssss :) petons!!

Joanjo ha dit...

Sabut es el efecte de les seves sobre els llagrimalls, però quin es el fruit o planta que hem de plantar per fer-nos brotar un somriure en aquests temps de basarda?
Una animosa abraçada.

Cris (V/N) ha dit...

*Joanjo, si trobesssis la resposta, et demano que m'ho vinguis a dir.... jo faré el mateix, d'acord? Abraçada de tornada i gràcies pel comentari :)

Eli ha dit...

Ah...
M'agrada posar de tant en tant el títol del meu blog. Serà que és un recordatori que em faig cada dia...
Així que... Somriu, és la 2a. millor cosa que pots fer amb la boca!
A animar-se noia!

GAIA ha dit...

Aquí va el meu somriure!!!!

sànset i utnoa ha dit...

Molts somriures per tu maca!!

:)))))))

Utnoa

Cris (V/N) ha dit...

*Eli, tens tota la raó del món.... quina és la primera que es pot fer millor que somriure, eh, eh? :) Gràcies preciosa!

*GAIA, un altre més a la plantació, i saps una cosa? ja van sortint els brots, al menys jo els sento i percebo, gràcies :)

*Utnoa, petons i somriures per a tu nina, gràcies de debó :)))

Cristina Alconchel ha dit...

L'amor és la passió per la felicitat dels demés. T'estimo campiona.

Cris (V/N) ha dit...

*Cristina, i jo a tu nina, i avui m'has fet molt feliç amb les notícies que m'has donat.... Ets fantàstica reina, ho saps, oi? Un sac de petons i una mega-abraçada!!! :)

el paseante ha dit...

Algú que té aquesta llista d'amics no pot estar trista. Seria un delicte. I la truita de patata, sempre amb ceba :-) No sé què et passa, però et faig un petonet per si et serveix d'alguna cosa.

Cris (V/N) ha dit...

*Paseante, un petí i un somriure són dues coses no ens haurien de mancar mai al rebost del cor.... per que estigui feliç! Gràcies pel teu comentari (i jo també prefereixo la truita amb ceba, però la "Naia" no.... i bé, coses de dones, tu ja m'entendràs, oi?) Petó de tornada!!

Osselin ha dit...

Això, plantem somriures.

Anònim ha dit...

Si cada vez que llorásemos generásemos una tortilla, te juro que acabábamos para siempre con la sequía.

La foto es preciosa.

Besos

Cris (V/N) ha dit...

*Josep, tants com sigui possible, per si es fa malbé la collita salvar-ne els que poguem :)

*Caminante, estoy convencida de ello, jajajaja! Celebro que te guste la foto, es de un mercadillo de un pueblo de valencia :) Más besos para ti